El darrer deliri woke a Catalunya: denuncien missatges d’odi contra una geganta queer

A Catalunya, la cultura ‘woke’ continua avançant en l’intent de resignificar les tradicions populars. Un nou exemple n’és la presentació de La Perla del Llobregat, una de les primeres gegantes queer de Catalunya. Creada a Sant Andreu de la Barca, aquesta figura vol fusionar la cultura LGTBI amb la tradició catalana dels gegants. Tanmateix, no ha estat exempta de polèmica.

La geganta, obra de l’artista Joako Palomar i dissenyada amb la col·laboració de l’Agrupació de Joves del municipi, serà presentada el 28 de juny durant les celebracions de l’Orgull. El seu nom fa referència al campanar de l’església de Sant Andreu de la Barca, conegut com La Perla del Llobregat. A més, porta tatuatges que reten homenatge a la cultura local i catalana, com l’escut de la ciutat i la figura del gegant Andreu:

Tot i que la proposta va ser rebuda amb entusiasme, ben aviat sorgiren comentaris d’"odi" a les xarxes socials. Els atacs van ser considerats "conspiranoics" pels organitzadors. De fet, decidiren crear una cançó amb els pitjors insults rebuts. La cançó està disponible a les xarxes socials de l’Agrupa. “Ens és igual el que diguin. El que volem és que la gent gaudeixi de l’Orgull i de la geganta”, va comentar Palomar en una entrevista amb el mitjà Línia.

Capitalitzar la tradició

Aquest episodi reflecteix una tendència creixent a Catalunya: resignificar tradicions sota el prisma de la cultura ‘woke’. L’anterior Govern d’ERC, per exemple, intentà modificar el Nadal amb celebracions com les “Reines Magues” o els “Calendaris d’advent feministes”. Aquests intents de reconfiguració, en lloc de crear noves tradicions, semblen diluir les existents.

En aquest context, les festes populars catalanes s’han convertit en un camp de batalla ideològic. Un altre exemple, en aquest cas de l’any passat, fou el disseny d’una parella de gegants no heterosexuals i no normatius. Segons el seu autor, els gegants tradicionals reforcen rols de gènere patriarcals i han de ser qüestionats.

En qualsevol cas, aquesta mena d’activitats constitueixen un reducte social minoritari, i més en aquests moments, quan l’identitarisme polític guanya terreny. Paral·lelament a això, la degradació material de les condicions de vida ja no permet a l’esquerra limitar-se a aquesta mena de guerres simbòliques. La prova és que les classes populars i treballadores ja no voten partits progressistes d’orientació woke.