El wokisme torna a atacar a Catalunya: els gegants són 'adoctrinament catòlic'
L'Observatori d'Igualtat de la UAB premia un treball que 'trenca la relació jeràrquica i patriarcal' de la festa
La ideologia woke es caracteritza per intentar modificar els fonaments antropològics de la societat. És la famosa “batalla cultural”. Al seu moment, l'esquerra va adoptar aquesta ideologia per donar-li el carnet de progressisme i així tenir recorregut electoral.
Els exemples d'aquesta batalla cultural han estat constants i molt diversos. Des de canvis en el llenguatge fins a postures molt disruptives en temes de gènere i sexualitat. En aquest sentit, Catalunya s'hi ha destacat molt.
Allà hi ha, per exemple, les moltes anècdotes del departament de l'exconsellera Tània Verge. En lloc del Nadal, per exemple, felicitaven les "Festes del Solstici d'Hivern". O demanaven que hi hagués també una “mare noel” o “reines magues”.
Però, pel que sembla, el wokisme català no defalleix en el seu propòsit.
Els gegants, un tema
El Punt Avui porta una entrevista a David Caelles (2000), el treball de fi de grau del qual (TFG) ha estat guardonat per l'Observatori d'Igualtat de la UAB.
A la seva investigació, Caelles ha dissenyat i construït una parella de gegants no heterosexuals i no normatius. Les gegantes, Un complement per als gegants?, es titula el treball acadèmic en qüestió.
Caelles explica la genealogia d'aquesta tradició i assenyala que és una tradició catòlica, cosa que reforça un determinat imaginari col·lectiu a través de l'adoctrinament. Entre altres coses, per exemple, “que el gegant sigui més corpulent i amb una postura tensa i subjecti habitualment una porra o similar. En canvi, la geganta manté una postura delicada i subjecta un ram de flors”.
"La cultura popular festiva conté l’excepcionalitat de la vida quotidiana, de manera que el ritual simbòlic adquireix una importància rellevant", explica amb claredat l'autor del TFG, "i en aquest sentit, les dinàmiques socials no són les mateixes que en la quotidianitat i s’assumeixen uns rols de gènere tant al públic espectador com a les colles i les seves juntes directives".
Com solucionem aquest problema?
A preguntes de com es pot trencar aquesta dinàmica, Caelles proporciona una solució que passa per incidir en la “realitat social i cultural”.
Per això, se li va acudir “construir una parella de gegantes que trenqués aquesta relació jeràrquica i patriarcal que s’estableix entre el gegant i la geganta a través de l’heterosexualitat”.
A més, afegeix Caelles, “una geganta és negra” perquè la proposta sigui d'ordre antiracista. Així mateix, i per tal de qüestionar els rols de gènere binaris, “una geganta té un pentinat amb els costats rapats i un pírcing al llavi”.
De moment, però, la seva proposta de tradició ha estat rebuda amb “escepticisme”, diu. “Suposo que hi ha qui ho percep com un atac al sistema de rols de gènere i de dominació masculina tradicionals.”
Més notícies: