Europa Press, E-Noticies La CUP es fa invisible
La formació busca el seu lloc sense èxit després dels darrers fracassos electorals
La CUP continua existint, encara que sembli el contrari. Els anticapitalistes han vist perdre gran part del seu capital polític des del 28 de maig, quan van patir el primer revés electoral a les municipals. Poc després, el 23 de juliol, van quedar fora del Congrés dels Diputats, perdent així focus mediàtic i –el més important– molts diners.
Els resultats de les eleccions generals van ser agredolços per a Junts per Catalunya i ERC. Tot i perdre vots i escons, les dues formacions processistes van passar a ser indispensables per a Pedro Sánchez, de manera que van poder tapar la caiguda electoral. Gràcies a l'aritmètica també van salvar els mobles econòmics: tenen grup propi, comptaran amb més assessors i allò que es presti. A més, els de Puigdemont i Junqueras ocupen hores de televisió i ràdio gràcies a la negociació amb el PSOE.
Mentrestant, la CUP sembla que hagi desaparegut. La seva posició al Parlament continua sent anecdòtica: ja no són necessaris per al Govern d'Aragonès i les seves peticions no són ni contemplades. La CUP viu un procés de refundació mentre es fa invisible.
Sense lideratges, diners, ni full de ruta
La CUP s'havia convertit en els darrers anys en un partit més del sistema processista. Va ser el que menys es va implicar en l'organització de l'u d'octubre i de fet cap dels seus càrrecs polítics no va entrar a la presó o està amenaçat de fer-ho. Anna Gabriel va fugir a Suïssa sense saber gaire per què i espera ser jutjada per desobediència, que és castigada amb multa i inhabilitació.
Va passar l'u d'octubre, doncs, i la CUP es va lliurar al processisme. Després d'obtenir el cap d'Artur Mas, el partit anticapitalista va ser incapaç de trobar el lloc ni un discurs propi coherent. Fins i tot es van presentar al Congrés dels Diputats, una cosa impensable fa anys.
Eulàlia Reguant també ha dimitit com a diputada de la CUP | Europa Press
I, és clar, sense full de ruta i després de posar-se de perfil post referèndum, el votant més independentista va donar l'esquena a la CUP. La sensació que no hi havia canvi de lideratges interns, amb les mateixes cara que passaven de càrrec públic a assessor i viceversa, tampoc no va ajudar. El partit que no havia de ser un partit es va convertir en l'empresa de diverses famílies, que van evitar repensar el partit abans de la debacle.
Després de perdre regidors, grups municipals i representació al Congrés, va arribar el drama. L'estructura actual de la CUP és impossible de mantenir amb els actuals ingressos i els pesos pesants del partit ja han dimitit o ho faran ben aviat. La formació assegura que treballa en una refundació, però pel camí ha perdut tota visibilitat.
En el moment en què es pacta una amnistia, en què Carles Puigdemont torna a ser un actor polític, la CUP ha desaparegut. La seva opinió no importa, els seus vots ja no són necessaris i el futur és totalment incert.
Més notícies: