Junts i la CUP van ara de la mà

Ja fa temps que el Procés va fer volar pels aires la política de blocs a Catalunya. L'actual debat sobre el posicionament dels partits independentistes en la negociació per la investidura n'està donant bones mostres. La radicalització ha acostat dos espais antagònics com el postconvergent i el dels antisistema.

No és estrany que la CUP hagi estat la formació més entusiasmada amb el plantejament de Carles Puigdemont a Brussel·les. Els anticapitalistes van aprovar les exigències de l'expresident com a marc per a la negociació. Van mostrar, a més, el mateix escepticisme que Puigdemont cap als interlocutors.

Una delegació de la CUP formada per Carles Riera i Edgar Fernández va viatjar fins a Brussel·les per seguir la compareixença del líder de Junts. Un cop finalitzada, es van mostrar satisfets amb les demandes de Puigdemont. I van afegir que “la negociació només serà possible si inclou autodeterminació i amnistia”.

La CUP, a la línia de Junts

“El dret a la independència” de què va parlar Puigdemont com a condició per negociar és també el punt de partida que planteja la CUP. Els anticapitalistes defensen el discurs de Puigdemont. Les seves demandes, diuen, es corresponen amb els marcs de negociació reconeguts internacionalment.

Això sí, Carles Riera ha advertit que les exigències valen com a punt de partida però que caldrà “desbordar l'Estat”. Els anticapitalistes s'alineen amb Junts, però amb la intenció d'arrossegar-los cap a les tesis de la confrontació. I avisen, "la independència no s'aconseguirà amb una negociació d'investidura espanyola sinó amb mobilització i conflicte amb l'Estat".

El processisme continua dividit per la negociació a Madrid. En un extrem hi ha ERC, que intenta marcar perfil independentista però que prioritza l'entesa per investir un govern progressista a Espanya. A l'altre extrem hi ha l'abstencionisme indepe, enfrontat als partits i partidari de bloquejar les institucions espanyoles.

A l'escala de grisos hi ha Junts, que alhora es divideix entre el sector moderat més proper a ERC i el sector radical pròxim a l'abstencionisme. En aquesta escala de grisos també hi ha la CUP, que s'avé a la negociació però només amb l'amnistia i el referèndum com a premisses. Aquí és on és troben la dreta nacionalista i l'independentisme antisistema.