Cedida A Catalunya neixen 1.740 nens menys cada any, i 1 de cada 3 és de mare estrangera
Els primers naixements de 2025 han reobert el debat de la substitució demogràfica
Els primers naixements de 2025 a Catalunya han estat motiu d'un nou debat sobre la crisi demogràfica. La majoria dels nounats són de pares estrangers. On uns veuen un reemplaçament demogràfic, altres veuen una obsessió racista i xenòfoba de l'extrema dreta.
El debat mereix una anàlisi més de fons, al marge de la disputa ideològica.
Els nous naixements reobren el debat demogràfic | Europa Press
Si acudim a les dades oficials, és indiscutible que Catalunya pateix una crisi demogràfica des de fa almenys dues dècades. No hi ha una sola causa, sinó que es tracta d'un fenomen multifactorial relacionat inevitablement amb la immigració. Segons les dades, el descens de la natalitat dels autòctons es produeix en paral·lel a un augment de la natalitat dels estrangers.
Però anem a les dades (basades en l'estadística anual de l'organisme oficial Idescat)
Catalunya va experimentar un creixement sostingut de la natalitat des de 1998 fins a 2008. El 1998 van néixer 56.572 nens, mentre que una dècada després, el 2008, en van néixer 89.024. Això suposa un creixement del 36% de la natalitat en un període de deu anys.
La dècada horrorosa
El 2008 comença un descens sostingut fins avui, passant en quinze anys de 89.024 naixements a 54.182. Catalunya va registrar el 2023 la pitjor dada de natalitat dels últims trenta anys. Una altra dada interessant és que en l'última dècada han nascut una mitjana de 1.740 nens menys cada any.
Corba de naixements any a any, segons les dades de l'Idescat | Idescat
El gran salt al buit es produeix entre 2012 i 2013, quan es passa de 77.413 naixements fins a 71.591. És a dir, sis mil naixements menys en un sol any. Des de 2014 es produeix un descens sostingut d'entre 830 i 3.237 naixements en funció de l'any, la qual cosa dona una mitjana de 1.740 naixements menys cada any.
1 de cada 3 nascuts són de pares estrangers
El 2023, l'últim any del qual hi ha dades, van néixer 2.200 nens menys que l'any anterior (un descens de gairebé el 4%). Aquell any, 53.408 dels nascuts van ser de mare espanyola, 2.551 menys (-6,7%) que l'any anterior. En canvi, 18.774 dels nascuts van ser de mare estrangera, 551 més que l'any anterior (+1,9%).
El 2023, el nombre de nascuts de mare estrangera va escalar fins al 346% del total dels nascuts. És a dir, un de cada tres naixements a Catalunya són ja de pares estrangers. La qual cosa contrasta amb un descens pronunciat de la natalitat entre la població autòctona.
Causes de la baixa natalitat
El pronunciat descens de la natalitat no és exclusiu de Catalunya, ja que es correspon amb la tendència actual de les societats occidentals. Però a Catalunya el procés va començar abans, i s'ha donat d'una forma més pronunciada.
Encara que se solen esgrimir raons de tipus econòmic, el major pes el representen els factors antropològics i culturals. La introducció de la dona en el món laboral, la precarietat dels joves i el difícil accés a l'habitatge són algunes de les causes. Però també influeix el bombardeig de missatges antinatalitat als mitjans de comunicació.
També es relaciona amb el factor de la hiperpaternitat, és a dir, l'augment exagerat dels estàndards del que és un bon pare. O la sacralització de la criança, que genera ansietat en mares i pares i actua com a factor dissuasiu.
Natalitat i repte migratori
Juntament amb alguns comentaris racistes a les xarxes, altres es limiten a cridar l'atenció sobre el fenomen. Que la majoria dels primers nascuts el 2025 siguin de pares estrangers no és casualitat, sinó que forma part d'un procés estructural. La qual cosa mereix una anàlisi assossegada i ser tractat si no com un problema, sí com un repte.
Atès que els processos migratoris aniran a l'alça en els pròxims anys, i que a Occident estan triomfant els missatges antinatalitat, la tendència va camí de consolidar-se.
Tenir un ampli grup de població immigrada no només suposa un xoc cultural, sinó també un repte per a la supervivència de la identitat de la població autòctona. Especialment en un lloc amb la idiosincràsia de Catalunya, amb una cultura i una llengua minoritària en retrocés. Els experts adverteixen que el català podria desaparèixer en dues o tres generacions.
Més notícies: