Col·lapse sanitari a Catalunya: 168 pacients i fins a 158 h d'espera en unes urgències

Una de les conseqüències de les retallades i l’augment poblacional ha estat el col·lapse dels serveis públics, com la sanitat. L’augment de les llistes d’espera per operar-se, o l’acumulació de pacients a les sales d’urgències, són un reflex d’aquest col·lapse. Un dels hospitals més saturats és l’Hospital del Mar, que arrossega des de fa anys un problema estructural d’acumulació de pacients a Urgències.

Els professionals de l’Hospital del Mar, a Barcelona, solen actualitzar diàriament a X la situació del servei d’Urgències. L’actualització d’aquest dimarts crida molt l’atenció. Aquell dia van rebre 168 pacients, 27 dels quals superaven les 24 hores.

Però el pacient més antic va arribar a superar les 158 hores, és a dir, més de sis dies esperant per ser atès a Urgències. Un pacient de 80 anys va esperar més de 78 hores, i un altre de 93 anys va superar les 77 hores. Persones de 90 i 91 anys van estar esperant fins a 41 i 61 hores per ser ateses a les Urgències d’aquest hospital.

Aquest és només un exemple del col·lapse de molts hospitals catalans, saturats per l’elevada afluència de pacients i la manca de personal i recursos. Això porta a situacions com la d’aquest hospital, on els pacients s’acumulen i l’espera per ser atesos s’allarga durant desenes d’hores. La situació reobre el debat sobre els límits del creixement poblacional a Catalunya.

És sostenible la Catalunya dels 8 milions?

Partits d’esquerra com el PSC, ERC, Comuns i la CUP defensen la Catalunya dels 8 (i fins i tot dels 10) milions. Aquests partits han fomentat un model de creixement il·limitat basat en la immigració. Però l’augment de 6 a 8 milions d’habitants no ha anat acompanyat d’una adaptació dels serveis públics.

El cas de la sanitat és un cas dramàtic que passa com a herència de govern a govern. Diversos informes de sindicats i professionals de la sanitat constaten que és un problema generalitzat dels hospitals catalans. Juntament amb l’Hospital del Mar, els més col·lapsats solen ser el de la Vall d’Hebron, a Barcelona, el Parc Taulí, a Sabadell, i l’Hospital de Terrassa.

Un dels factors desencadenants és l’increment poblacional: el 2024 es va batre el rècord de 3,9 milions de persones ateses, un 21% més que en els darrers tres anys. La manca de recursos i el tancament de llits impedeixen l’absorció d’aquesta massa ingent de pacients.

El col·lapse de la sanitat és el resultat del creixement de la població sumat al dèficit d’inversió en la sanitat catalana. Tot i que Catalunya té els impostos més alts de tot l’estat, ha patit les retallades sanitàries més salvatges durant el Procés: sota el govern d’Artur Mas la sanitat catalana va perdre 2.400 professionals i 1.100 llits hospitalaris.