Un regidor de Comuns, en contra del padró universal perquè 'afavoreix la immigració il·legal'

La línia dura contra els empadronaments il·legals va guanyant adeptes a mesura que s'evidencien les conseqüències d'empadronar a la lleugera. Ripoll va obrir el debat, tot i que després es va demostrar que hi havia molts altres ajuntaments, de diferent color polític, que feien el mateix. De fet, aquest darrer any nous municipis s'han apuntat a la mà dura per evitar fraus en el padró.

L'últim ha estat l'ajuntament de Lloret de Mar, localitat amb uns evidents problemes de sobrepoblació i inseguretat. Segons revela El Caso, el consistori ha descobert diverses irregularitats per accedir al padró de manera fraudulenta. Per això ha implementat diverses mesures per exercir una vigilància més activa sobre aquests casos.

Lloret de Mar, municipi governat pel PSC amb el suport dels Comuns, s'uneix a altres municipis com Figueres, Martorell i Calella. Els alcaldes d'aquestes localitats defensen que el padró no pot ser un xec en blanc per a qualsevol que vulgui aprofitar-se'n. Argumenten que la manca de rigor en el padró genera problemes d'inseguretat i posa en risc l'equilibri dels serveis públics.

Per contra, entitats socials i partits d'esquerra defensen el padró universal com a porta d'accés als serveis públics bàsics. Asseguren que els ajuntaments tenen l'obligació d'empadronar qualsevol que ho sol·liciti, fins i tot quan no pugui acreditar on viu. Això també fomenta, segons els seus detractors, l'okupació. 

35 expedients oberts

En el cas de Lloret, l'ajuntament va descobrir que s'estaven utilitzant documents falsos per inscriure's de manera fraudulenta al padró. Alguns propietaris arriben fins i tot a empadronar persones que no viuen a la seva propietat a canvi de diners.

Davant d'aquests casos, l'ajuntament va posar en marxa un pla coordinat amb la Policia Nacional per aturar el problema. Des de principis d'any la policia ha obert 35 expedients per traslladar els casos al jutjat d'instrucció.

Des de l'ajuntament defensen que el control del padró és fonamental per evitar la saturació dels serveis públics. Per als estrangers el padró és la porta d'accés a tràmits d'estrangeria, ajudes i serveis com la sanitat i l'educació. Però el padró irregular té també un impacte negatiu, especialment en localitats massificades com aquesta.

La sorprenent posició de Lloret En Comú

En el cas de Lloret, el responsable de coordinar el pla contra el padró irregular és el regidor de Lloret En Comú Podem. Frederich Guich, segon tinent d'alcalde i regidor de Promoció Ciutadana, ha estat taxatiu en aquest assumpte: “Aquestes actuacions constitueixen infraccions greus tant en l'àmbit administratiu com penal, i poden afavorir la immigració il·legal”

Això és curiós, perquè els Comuns mantenen una posició radical a favor de l'empadronament universal. De fet, els Comuns han acusat partits com Junts de "racistes" per dificultar l'accés al padró. El cas més recent és el de Calella, on els Comuns han carregat contra l'alcalde Marc Buch (Junts) per negar-se a empadronar 200 treballadors temporals.

Es demostra un cop més que una cosa és el relat i una altra la realitat a la qual s'enfronten els dirigents locals cada dia. Lloret de Mar compta amb 39.000 habitants, dels quals 16.155, un 42%, han nascut a l'estranger. A Lloret conviuen 102 nacionalitats i 56 llengües diferents, reflex del model multicultural implantat a Catalunya.