
El cordó sanitari se li gira en contra a Junts: ataquen la seva seu a Sant Cugat
Junts comença a patir els efectes de sortir del consens progressista dels darrers deu anys
La seu de Junts a Sant Cugat ha estat objecte d'un atac vandàlic. Els autors, presumiblement vinculats a grups d'esquerra antisistema, van pintar insults i acusacions de racisme. El motiu: Junts defensa un requisit de 10 anys d'empadronament per accedir a un habitatge públic.
L'exvicepresident del Govern i regidor de Junts al municipi, Jordi Puigneró, va denunciar els fets a les xarxes socials. “Vàndals intolerants tornen a atacar la seu de Junts Sant Cugat, titllant-nos de racistes per exigir 10 anys d'empadronament per accedir a un pis públic. Podem dir ja que són uns feixistes?”:
De promotors del cordó a les seves víctimes
L'incident ha reactivat el debat sobre el cordó sanitari que el mateix Junts ha impulsat els darrers anys contra partits com Aliança Catalana o Vox. La paradoxa és que ara la formació neoconvergent pateix la mateixa hostilitat que va ajudar a normalitzar. Perquè no cal oblidar que AC i Vox denuncien recurrentment atacs contra les seves seus i simpatitzants.

El que ha passat a Sant Cugat mostra un canvi d'escenari rellevant. Els moviments radicals que abans centraven la seva ira en la dreta constitucionalista ara també assenyalen Junts. I ho fan, és clar, quan la formació de Puigdemont s'aparta de l'ortodòxia progressista dominant durant anys.
L'origen del conflicte: l'empadronament
El motiu de l'atac té a veure amb la proposta de Puigneró per exigir un mínim de 10 anys d'empadronament abans de poder accedir a ajuts o habitatge públic. La mesura vol frenar el frau detectat els darrers mesos en diversos municipis catalans.
Segons dades oficials, Sant Cugat ha donat de baixa més de 4.000 persones del padró municipal després de detectar empadronaments irregulars. El mateix Puigneró ha denunciat que durant l'anterior mandat tripartit “només es van donar de baixa 14 persones en tres anys”. Això va generar un greu desfasament entre el cens oficial i la població real.
De fet, Puigneró va assegurar que a la ciutat s'havien detectat “màfies organitzades” dedicades a falsificar contractes de lloguer per empadronar de manera fraudulenta immigrants, especialment de l'Índia i el Pakistan.
Un debat que s'estén per Catalunya
El cas de Sant Cugat no és aïllat. Ciutats com Lleida o Girona també han reconegut problemes similars i han endurit els seus controls. La proposta d'exigir més anys de residència abans de rebre ajuts públics ha deixat de ser un tabú. El que abans es titllava de xenòfob ara es debat fins i tot dins de l'espai postconvergent.
L'agressió a la seu de Junts simbolitza un canvi més profund. L'esquerra radical ja no distingeix entre rivals constitucionalistes o independentistes. El seu enemic és qualsevol veu que surti del consens multicultural imposat des de la Generalitat.
Més notícies: