Violència política a Catalunya: ataquen una carpa de Vox al crit de 'feixistes'

Un nou episodi de violència política ha sacsejat Catalunya. Aquest dimarts, un grup de radicals va atacar una carpa informativa de Vox instal·lada al districte barceloní de Ciutat Vella. Els agressors van irrompre a l'espai, van destrossar el material i van proferir insults contra els militants de la formació, als quals van anomenar “feixistes”.

El partit va denunciar els fets a través de les seves xarxes socials, on va assegurar que “la violència sempre ve del mateix costat” i va llançar un missatge als responsables. “No rendirem ni un sol barri de la nostra Nació”. Segons Vox, el succés s'emmarca en un context d'assetjament reiterat a Catalunya, on les seves carpes informatives han estat objecte d'agressions similars.

A més del dany material, la formació denuncia un clima d'intimidació que busca expulsar Vox de l'espai públic. Des de la direcció autonòmica subratllen que la seva presència als barris populars respon a una estratègia política clara. És a dir, visibilitzar problemes com la inseguretat, la saturació migratòria o la degradació de l'espai urbà.

Garriga, increpat a la Mercè: un clima de tensió creixent

L'atac a Ciutat Vella no és un fet aïllat. Només uns dies abans, el mateix Ignacio Garriga va denunciar haver estat víctima d'un nou episodi de violència política. Segons va explicar a les xarxes socials, durant les festes de la Mercè va ser increpat per diversos individus.

El dirigent va relatar que els insults es van produir davant dels seus fills, cosa que va considerar especialment greu. Garriga va recalcar que “cada insult i amenaça ens reforça en la nostra lluita per reconquerir-ho tot”. El líder de Vox va prometre “guanyar” aquells que recorren a l'assetjament i a la intimidació en l'àmbit polític.

Normalització de la violència política

El cas de Garriga reflecteix una dinàmica més àmplia. I és que, en l'últim any, Vox i també Aliança Catalana han denunciat un increment de les agressions. Ambdós partits, situats als marges de l'actual consens polític català, denuncien que el seu ascens a les enquestes ha despertat molta hostilitat.

Els episodis de Ciutat Vella i de la Mercè posen de relleu un fenomen heretat de la dècada processista: la normalització de l'assetjament polític. Ningú no pot negar que a Catalunya ha estat habitual l'assetjament als qui estaven fora del consens processista. Tot això sense perjudici que els executors de l'assetjament fossin la divisió antisistema del processisme, tolerada pel mateix processisme.