Un home amb una samarreta que diu "Sindicat de Llogateres" parla al micròfon en un escenari durant un esdeveniment, mentre dues persones elegantment vestides observen.
POLÍTICA

El cinema català rep 46 milions en subvencions mentre es disfressa d'activista

Els Premis Gaudí van tornar a servir d'altaveu per a una minoria sufragada amb diners públics

Propaganda dels sindicats de l'habitatge, crides a la guerra de classes, al·legats a favor de Palestina, i la recurrent reivindicació del ‘volem acollir’. No va faltar de res a la gala dels Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català, celebrada aquest passat dissabte. Una de les més polititzades dels últims anys, que reflecteix la realitat que es viu a Catalunya.

El cinema català, un sector en crisi, sobreviu gràcies a les ajudes i subvencions dels governs i institucions. Unes ajudes que han augmentat sensiblement aquests últims dos anys. En part gràcies a la pujada en els pressupostos catalans el 2023, però també per l'important picotada dels fons europeus Next Generation.

Un home amb vestit sosté un trofeu mentre parla en un micròfon en un escenari il·luminat.

A més, ERC va negociar amb el Govern de Pedro Sánchez una inversió mínima per a la producció de pel·lícules i sèries en català, en el marc de la Llei Audiovisual.

En total, l'últim any el cinema català va rondar els 46 milions d'euros en subvencions. Això contrasta amb la crisi del sector, a causa de la caiguda d'espectadors. I tanmateix, la gala dels Premis Gaudí va tornar a convertir-se en un altaveu per a l'activisme que representa una minoria cada vegada més marginal a Catalunya.

46 milions en ajudes i subvencions

Aquest ha estat un any especialment bo per al cinema català, gràcies a produccions com ‘El 47’ i ‘Casa en flames’. Però el sector està en crisi. Segons la pròpia acadèmia, el 2023 va passar de 4 milions d'espectadors a 2,2, i de 27,5 milions a 12,2 de recaptació.

El govern català, dirigit llavors per ERC, va sortir al rescat amb un suculent augment de les ajudes en els pressupostos pactats amb el PSC.

La Generalitat, a través de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), va sufragar el sector amb una aportació de 8,6 milions d'euros anuals. A això cal sumar els 26,7 milions del Ministeri de Cultura. En total, 7,5 milions d'euros més (un augment de gairebé el 40%), malgrat la caiguda de l'interès que genera.

I encara hi ha més. Perquè el 2024 el cinema català es va emportar 10,7 dels 31,6 milions de les subvencions del Ministeri de Cultura a través dels fons Next Generation de la UE. Una pluja de milions que podria augmentar, ja que el govern català i l'espanyol van pactar un mínim de 15 milions per a produccions catalanes en la Llei Audiovisual.

En total, uns 46 milions en ajudes i subvencions per a un sector en crisi que es disfressa d'activisme sempre que té ocasió.

La minoria subvencionada

Com passa en altres sectors com el dels mitjans de comunicació, a Catalunya els diners públics serveixen per donar altaveu a la minoria. La gala dels Gaudí va ser un aparador per als missatges que representen una minoria al Parlament. I per tant a una majoria dels catalans.

Missatges com el que va llançar l'actor Pep Ambròs, enfundat amb una samarreta del Sindicat de Llogateres. Aquest sindicat està controlat per l'entorn dels Comuns, les receptes dels quals han disparat el preu de l'habitatge allà on han governat (especialment a Barcelona). Malgrat això, continuen sent l'únic actor visible del conflicte gràcies a altaveus com TV3 o la gala del cinema català.

El mateix passa amb Palestina, que com era d'esperar va tenir també el seu espai entre les reivindicacions. També la CUP va tenir la seva quota de protagonisme, amb l'actor Enric Auquer cridant a parar el desallotjament de la Casa Orsola a Barcelona.

O amb el discurs d'Edu Sola (Premi al Millor Guió Original), una barreja de venjança de classe, reivindicació del charnego i crida a l'acollida sense límits. Un missatge que va ser compartit per la plana major cupaire a les xarxes socials.

➡️ Política

Més notícies: