Un catedràtic de la UB especialitzat en violència de gènere, acusat per 14 dones

Catorze exalumnes de la Universitat de Barcelona han denunciat haver estat víctimes d'abusos i coacció per part del catedràtic Ramon Flecha. Ho han fet a través d'una carta al rector de la institució, Joan Guàrdia. Asseguren que el catedràtic emèrit de Sociologia va utilitzar la seva posició de poder per assetjar-les.

El que crida l'atenció del cas és que aquest professor dirigia un centre d'investigació (CREA) especialitzat en desigualtats socials i violència sexual. El mateix Flecha es presentava com a “científic número u del rànquing mundial en violència de gènere”.

Una vegada més, i no és la primera, es demostra que la defensa del feminisme i la ideologia de gènere serveix molts cops com a tapadora per a suposats abusadors. El cas recent d'Iñigo Errejón, o en el cas de Catalunya les denúncies per assetjament en partits com la CUP, retraten la hipocresia de l'esquerra. El cas de Flecha, doncs, no és un cas aïllat.

Una investigació d'Infolibre i elDiario.es juntament amb RTVE i Ràdio 4-RNE està traient a la llum els testimonis de les víctimes. Això permet conèixer el modus operandi d'aquest professor. Primer intentava guanyar-se la confiança de les víctimes, per després abusar-ne.

Denúncies molt greus

Les afectades relaten “haver mantingut relacions sexuals amb Ramon Flecha en un context de clara desigualtat jeràrquica”. Denuncien “un patró reiterat de conducta que encaixa amb una lògica de coacció sexual, abús de poder, assetjament, violència psicològica i explotació”. 

Una de les víctimes assegura que la va trucar per prendre alguna cosa i que després la va convidar a casa seva, on la va abordar per darrere, la va besar i la va asseure a sobre seu. Una altra víctima explica que li preguntava detalls de la seva vida sexual, li recriminava tenir xicot i la va induir a tallar la seva relació. Diverses d'elles asseguren haver tingut sexe amb ell de manera coercitiva, i que les obligava a redactar un correu explicant la seva experiència.

Els testimonis descriuen Flecha com una mena de messies que manipulava les seves víctimes per aconseguir favors sexuals. I a CREA com una mena de secta on alguns vivien fins i tot en comunitat i on Flecha dictava les seves pròpies regles.

El professor les encandilava amb les seves teories de gènere i un projecte suposadament molt alternatiu i innovador. Un cop conquerides, les obligava a fer-li massatges despullat i a mantenir relacions sexuals amb ell. Creava una relació molt íntima amb la seva víctima i aprofitava els seus propis traumes per manipular-les i convertir-les en submises.

Utilitzava els premis o els càstigs per obtenir el que volia. Ser submisa comportava avantatges com accedir a beques i prosperar en la carrera professional. En canvi, negar-se als seus desitjos comportava retrets, humiliacions i maltractament psicològic.

L'ocàs del feminisme progre

Salvant les distàncies, el relat encaixa amb el perfil psicològic d'Iñigo Errejón, que també utilitzava la seva posició de poder i buscava la submissió de les dones. Això contradiu el relat del feminisme progre que aquestes persones deien representar.

Ramon Flecha liderava un grup d'investigació que es vanagloriava de dur a terme estudis trencadors sobre la violència de gènere. Iñigo Errejón va formar part del "Gobierno més feminista de la història". Tots dos casos demostren l'ocàs del feminisme progre.