Europa Press, E-Noticies El cas Rubiales o quan l'esquerra no defensa el feminisme
Irene Montero, Yolanda Díaz o Tània Verge no tracten per igual tots els casos de masclisme
A hores d'ara, ja pocs defensen Luis Rubiales. La Fiscalia ha obert una investigació, la FIFA l'ha suspès de les seves funcions i fins i tot des de dins de la Real Federación Española de Fútbol (RFEF) li han demanat que dimiteixi. A més, el govern en promou la destitució de la mà del Consejo Superior de Deportes.
Luis Rubiales ha estat castigat per la FIFA amb la suspensió del càrrec | Europa Press
L'actitud que han mantingut alguns polítics respecte al cas Rubiales ha suscitat moltes crítiques. Dirigents com Irene Montero, Tània Verge o Yolanda Díaz han estat assenyalades fins i tot des de dins del moviment feminista. I és que el seu intent d'instrumentalització del feminisme respecte a la polèmica del petó a Jennifer Hermoso ha acabat deixant en evidència més d'un.
Podem i Sumar, assenyalats
Qui s'ha lluït aquests darrers dies ha estat, sens dubte, Irene Montero. La ministra d'Igualtat en funcions ha aprofitat el cas Rubiales per reivindicar la seva obra al govern. Cada publicació al respecte que ha fet a les xarxes socials acabava amb un “solo sí es sí”. Reivindicava així la llei que van promoure i que va permetre que més de 1100 agressors sexuals veiessin reduïdes les seves condemnes i més de 100 violadors poguessin sortir de la presó.
Irene Montero s'ha demostrat molt activa en xarxes socials | GTRES
Qualsevol diria que a Irene Montero li importava més treure pit per la llei que va impulsar que la polèmica mateixa amb el president de la RFEF. El seu intent descarat d'intentar treure benefici polític del cas Rubiales fins i tot ha estat denunciat des del moviment feminista, destacant una dura crítica de l'escriptora Lucía Extebarría.
Però la seva enemiga interna Yolanda Díaz tampoc no se salva de les crítiques. La ministra de Treball en funcions ha abanderat la lluita per la dimissió del president de la RFEF. De fet, va ser la primera a demanar el seu cap com a cap del futbol espanyol.
Yolanda Díaz, assenyalada pel seu intent d'aprofitar-se políticament de la polèmica | Europa Press
La líder de Sumar ha estat també molt criticada per una part del feminisme, sobretot el sector més pròxim a Irene Montero. Sempre s'ha parlat de la sororitat entre dones, però quan va tenir la possibilitat d'apartar ministra d'Igualtat, no va tenir cap objecció a “matar-la” políticament. Montero era potser l'única que li podia fer una mica d'ombra dins del seu nou partit i no va dubtar a marginar-la de les llistes, renegant així de llegat polític. El que no va fer Pedro Sánchez, ni la llei del Solo sí es sí, ni la llei Trans, ho va fer la mateixa Yolanda Díaz per tacticisme polític. I ara molts li ho retreuren.
Esquerra, els burquinis i el president del Port de Barcelona
Un altre partit que ha pujat al carro de criticar Rubiales ha estat Esquerra. El currículum antifeminista d'ERC és extens, però no els ha impedit aixecar la veu contra el màxim responsable del futbol espanyol pel seu comportament.
Tània Verge ha estat una de les impulsores de la legalització del burkini a les piscines públiques de Catalunya | Europa Press
ERC, el partit que ha promogut els burquinis a les piscines públiques de Catalunya o que té una diputada que defensa que no cal castigar l'ús dels burques, ha sortit a donar lliçons de feminisme aquesta setmana. Sí, el mateix partit que ha col·locat com a president del Port de Barcelona Lluís Salvadó, que deia que s'han de donar càrrecs a aquelles dones “que tinguin els pits més grans”.
Més notícies: