Els candidats catalans del PP i Vox surten en defensa dels pagesos
Tots dos coincideixen en l'excés 'd'ideologia' a la política agrària: demanen reduir burocràcia i derogar el Pacte Verd
Les eleccions europees són aquí i un dels temes clau és la situació dels pagesos. Fa pocs mesos, les seves protestes a tot Europa van tenir una forta significació política en dos sentits.
Primer, van aconseguir plantejar forts interrogants de legitimitat sobre la Unió Europea i la burocràcia. Segon, que aquest malestar va ser capitalitzat principalment per les dretes i, més en particular, per les dretes identitàries, que ja portaven de casa la crítica al globalisme transnacional.
Això és el que explica que els candidats catalans a les europees de Vox i de PP – ara enfrontats - posin l'accent en aquesta qüestió. S'hi juguen ni més ni menys que la traducció electoral de la indignació de tot un sector productiu. Mónica Lora, de Vox, i Fernando Sánchez Costa, del PP, han parlat avui sobre les seves propostes al programa 'Els matins TV3'
Burocràcia i 'fonamentalisme climàtic'
La número 31 a les llistes per Vox, Mónica Lora, ha demanat la derogació del Pacte Verd Europeu i el reforç pressupostari de la famosa Política Agrícola Comuna (PAC). A preguntes de quin és l'efecte negatiu del Pacte Verd sobre els pagesos, Lora ha destacat la competència de “tercers països” que no compleixen els estàndards mediambientals exigits per a la producció a la UE. "Menys ideologia", ha conclòs Mónica Lora.
Per la seva banda, Fernando Sánchez Costa, del PP, ha posat l'accent a la burocràcia a què s'han d'enfrontar els agricultors i guanyadors, derivada, explica, del “fonamentalisme climàtic”. En aquest sentit, Sánchez Costa també ha demanat menys “ideologia” a les polítiques agràries. Tot i que no ha demanat la derogació del Pacte Verd, sinó que s'ha compromès a fer una reducció “contundent” de la burocràcia.
Com diem, les eleccions europees d'aquest juny seran les més determinants dels darrers anys. El motiu és que recullen per primer cop una amalgama de factors polítics i socials com la immigració, la inseguretat o la situació del camp. El creixement de les dretes identitàries seria un fort toc d'atenció a la política que la Unió Europea ha portat durant els darrers anys.
Més notícies: