Creix la tensió entre el PP i Vox a les portes de les eleccions europees

José María Aznar és una de les veus més determinants de la dreta espanyola en general i del PP en particular. A través de la fundació FAES, l'expresident fa de guardià de les essències i des de la cúpula del partit ho escolten amb prudència. Saben que les seves benediccions i les excomunions tenen molta incidència dins de l'electorat popular.

En els darrers anys, Aznar ha estat una de les veus que ha demanat amb més insistència al PP fermesa i discurs propi davant de Vox. Recordem, per exemple, aquella època en què Vox va posar de moda allò de la “dreteta covard”. Dels primers a sortir a marcar el territori va ser Aznar, que va respondre allò tan viral de “a mi ningú em diu a la cara dreteta covard”.

En última instància, el que fa Aznar des de FAES és intentar dotar de cos ideològic el PP. Més en particular, dotar de cos el discurs liberal-atlantista, que s'oposa a la deriva identitària i essencialista que ara creix al si de la dreta europea. Però, si es tracta de partits, aquest debat no és simplement ideològic: també hi ha lluita electoral. Les europees ja són aquí i el context no és el mateix que el de les catalanes.

Aznar dispara des de FAES

El tauler de joc és clar. D'una banda, el PP acusa Vox de ser la condició de possibilitat de Sánchez per dividir l'electorat conservador. A l'altra banda, Vox acusa el PP de ser 'de facto' el mateix que el PSOE i no atacar directament els problemes. Des de fora, la postura de l'esquerra també és clara: tocar el xiulet cada cop que algú s'acosta a l'extrema dreta.

Ahir, l'expresident Aznar va treure tota l'artilleria contra Vox en un article publicat a la web de FAES i que porta el revelador títol de “Vox i la corrupció del conservadorisme”. En essència, el think-tank del PP acusa Vox de compartir el projecte populista de Trump i de fer “temptatives d'armar una cosa tan paradoxal com una Internacional Nacionalista”. La dreta liberal contra la dreta identitària. Encara que, és clar, el que és rellevant és la traducció pràctica d'aquesta crítica.

Sense gaires embuts, FAES acusa Vox de dispersar el vot de dretes i de servir involuntàriament Sánchez i la seva lògica de blocs. "El PSOE necessita que Vox segueixi per dislocar l'articulació d'una alternativa que els seus pobres resultats i la seva total falta d'escrúpols a l'hora de rendibilitzar-los fan més urgent cada dia que passa". En resum, una reivindicació sofisticada de la idea del vot útil.

La resposta de Vox

Com diem, el missatge d'Aznar està totalment condicionat a la imminència de les eleccions europees. Això explica que ja hi hagi una resposta des de Vox, així com declaracions creuades com les de Santiago Abascal sobre la manifestació del passat diumenge del PP contra l'amnistia:

Era d'esperar també que Vox respongués a FAES en particular des d'alguns dels seus altaveus - la Fundació Disenso, La Gaseta, el ISSEP, entre altres - per a reafirmar la que sens dubte és la seva estratègia recent. És a dir, la vinculació amb ‘l'alt-right’, que pot involucrar des del identitarisme europeu més nacionalista fins al trumpisme o el llibertarisme de Milei. I així ha estat. Amb aquest missatge en xarxes socials, la Fundació Disenso ha retornat el cop a l'expresident Aznar:

En qualsevol cas, Vox ja havia llançat un primer dard a Isabel Díaz Ayuso. No és, doncs, un destinatari qualsevol: Díaz Ayuso és l'actiu ideològic més valuós del PP i és a l'òrbita liberal-atlantista d'Aznar i FAES.

Amb motiu també de la manifestació de diumenge passat del PP en contra de l'amnistia, el portaveu nacional de Vox, José Antonio Fúster, va criticar que Díaz Ayuso digués que “Madrid és la casa de tots: de palestins, jueus i d'israelians”. I també que fes una doble referència vetllada al trumpisme i Sánchez: “no hi ha dret a aixecar murs contra ningú”.

Des de Vox entenen que aquestes paraules mostren que la Presidenta de la Comunitat de Madrid “està molt desnortada”. Segons va dir Fúster, els murs són “necessaris per protegir la identitat, les llibertats, la igualtat i les dones”. És a dir, una clara referència a la qüestió de la immigració irregular.

Catalunya era un cas particular

Les autonòmiques a Catalunya van ser una excepció donada la particularitat política del cas català. Des del principi de la campanya es va percebre amb claredat que ni el PPC ni Vox volien entrar al joc curt entre si.

Els de Garriga sabien que tenien difícil competir amb el pedrigree constitucionalista d'Alejandro Fernández. Al mateix temps, els d'Alejandro Fernández sabien que la particularitat catalana quant a immigració, islam i inseguretat li donava a Vox una enorme fidelitat de vot. Tot això al marge que el ‘sanxisme’ quedava una mica lluny i que l'oposició directa al processisme els feia tenir una aliança de conveniència.

El resultat va estar a la vista: el PPC va quintuplicar els seus resultats i Vox va mantenir els seus onze diputats i va guanyar 30.000 vots pel camí. És a dir, que hi havia suficient espai electoral com perquè tots dos creixessin sense molestar-se massa mútuament. El botí de Ciutadans es va repartir sense excessives dentades.

Les europees, en canvi, tenen una major escala electoral i la competició està en proporció a aquesta escala. No va ser casualitat que Vox congregués a l'estat major de la nova dreta mundial poques setmanes abans de les europees. De la mateixa manera, no és una casualitat que el PP hagi reaccionat via Aznar i organitzant una manifestació contra l'amnistia: alguns sondejos apunten al fet que la pinça PSOE-Vox li fa mal al PP. Novament, el més beneficiat de la situació té nom propi: Pedro Sánchez.