De Calella a Vic: les seccions locals de Junts marquen el pas contra la inseguretat

L'etapa del postprocés a Catalunya ha accelerat les contradiccions dels partits processistes, especialment de Junts. Carles Puigdemont ha reprès el control absolut del partit per impulsar un gir ideològic a la dreta. Però l'intent de reconvertir Junts en un partit d'ordre xoca sovint amb les seves reminiscències progressistes.

Dins del partit persisteixen diverses sensibilitats des de l'esquerra tocant a ERC fins a la dreta limítrofa amb Aliança Catalana. Això ha accentuat la bipolaritat de Junts. Mentre a Madrid s'escora a la dreta, en la política nacional catalana es deixa arrossegar per PSC, ERC, Comuns i Junts.

El tema de la seguretat i la immigració és el millor exemple de la bipolaritat entre un Junts encotillat i un altre desacomplexat. La distància es fa evident sobretot entre l'executiva nacional del partit i les seccions locals.

El Maresme, zona zero

Els alcaldes de Junts al Maresme van ser els primers a alçar la veu sobre el problema de la seguretat i la immigració irregular.

Ciutats com Calella o Pineda rebien grans contingents d'immigrants il·legals que eren allotjats amb nocturnitat als hotels de la costa. Al mateix temps creixia la delinqüència, amb bandes de joves que sembraven el caos amb total impunitat.

Marc Buch, alcalde de Calella, va impulsar la petició d'una reforma penal per endurir els càstigs.

Un altre alcalde pioner ha estat el de Cabrera de Mar, Òscar Fernández, que ha aconseguit baixar els delictes més d'un 50% en temps rècord. La fórmula, senzilla: augmentar efectius policials, portar-los a les zones més perilloses, utilitzar la tecnologia i posar més videovigilància.

Un referent de la línia dura de Junts amb la seguretat i la immigració és Jordi Maquef, alcalde de Figueres. També va alçar la veu per demanar mesures dures contra la multireincidència. Va criticar la permissivitat imperant a Catalunya, i va aprovar armar la policia amb pistoles tàser i gas pebre.

Vic trenca el cordó sanitari

Una de les zones més castigades per la inseguretat és la Catalunya central. Ciutats com Vic i Manresa lideren els rànquings de delinqüència. L'alcalde de Vic, Albert Castells, va ser pioner en trencar el cordó sanitari amb Plataforma per Catalunya, i va acompanyar la comitiva de Junts al Congrés per demanar la reforma del codi penal.

El líder de Junts a l'oposició de Manresa, Ramon Bacardit, abanderà el discurs més dur contra l'ocupació, la inseguretat i l'islamisme. També les seccions locals de Junts a Manlleu i Igualada han endurit els seus discursos. I hi ha desenes de municipis on Junts lidera la lluita contra l'ocupació i la inseguretat sense complexos.

Un altre exemple recent és el de Junts Sant Cugat, que ha traslladat a Carles Puigdemont la seva voluntat de pujar novament a 10 el mínim d'anys empadronat per accedir a un habitatge públic.

Els complexos de Junts

La direcció de Junts empara i fins i tot recolza aquests discursos perquè sap que li pot donar rèdit en la seva competència contra Aliança Catalana. Però al mateix temps recolza els cordons sanitaris al Parlament i vota en contra de mocions per endurir les penes o frenar la immigració il·legal.

Els dirigents de Junts un dia diuen que volen les competències d'immigració per posar-se durs, i l'endemà que les volen per tancar els CIE. Davant la desorientació, els alcaldes, que són els qui trepitgen el terreny cada dia, marquen el camí per recuperar un projecte d'ordre.

Això explica que mentre líders locals de Junts demanen més mà dura per castigar els delinqüents i frenar la immigració il·legal, al Parlament diputats com Agustí Colomines vegin l'extrema dreta per tot arreu i proposin cursos de drets humans per als imams salafistes.