E-Noticies Bany de realitat: torna a pujar el preu del lloguer amb Catalunya al cim
La regulació no està funcionant i augmenta el risc d'expulsar el mercat als marges de la legalitat
Catalunya va aprovar la setmana passada un ambiciós decret de llei de mesures urgents per abordar el problema de l'habitatge. El decret porta el segell dels Comuns i la CUP, i ha estat aplaudit pels sindicats de l'habitatge. El PSC assumeix així el relat de l'esquerra, que posa el focus en l'especulació immobiliària i ofereix la regulació com a solució.
Els Comuns estan condicionant les polítiques d'habitatge a Catalunya | Europa Press
El decret llei avança en l'obsessió reguladora de l'esquerra incloent els lloguers de temporada i el lloguer d'habitacions en el límit dels preus. Estreta a més el cercle sobre els propietaris i els grans tenidors. Amplia el registre de grans tenidors i contempla la creació d'un cos d'inspectors amb capacitat sancionadora.
Aquest dilluns s'ha conegut l'augment del 9,6% del preu del lloguer en el primer trimestre de l'any a Espanya. Són dades de l'últim informe de preus de Fotocasa. Llogar és més car que fa un any a totes les comunitats autònomes, i Catalunya continua liderant el rànquing juntament amb Madrid.
El lloguer continua escalant malgrat la regulació
Sis comunitats autònomes (Canàries, Extremadura, Galícia, Múrcia, València i Castella i Lleó) han superat el seu màxim històric. El preu més elevat per metre quadrat continua estant a Madrid (20,86%), seguit de Catalunya (18,29%). Si ens fixem en les ciutats, Barcelona continua sent la més cara de tot l'Estat per llogar.
Les dades demostren que estem davant d'un problema estructural, i que les receptes de l'esquerra a Catalunya i Barcelona no han funcionat. Un bany de realitat que té com a causa l'augment de la demanda fins a màxims històrics i el desplom de l'oferta fins a mínims estructurals. Això provoca un tensionament creixent del mercat que ha portat fins al major encariment de l'arrendament en la història recent.
El problema no es redueix a Catalunya, sinó que afecta totes les comunitats espanyoles sense excepció. Però s'ha demostrat que la regulació no només no funciona, sinó que agreuja el problema perquè contreu encara més l'oferta. Barcelona, on han governat els Comuns durant vuit anys, és el millor exemple del fracàs de les seves receptes.
Crisis endèmica
El problema de l'habitatge ara mateix és que la regulació no resoldrà el problema de la saturació de demanda i l'escassetat d'oferta. El que va demostrar el lloguer de temporada és que el mercat tendeix sempre a fugir de la regulació, no per avarícia sinó per rendibilitat. I això és el que passarà molt probablement amb el nou decret del Govern.
La concentració poblacional a les ciutats fa improbable que la demanda caigui a curt i mitjà termini. De fet, el més probable és que continuï pujant. I encara que l'oferta es recuperés, és impossible que ho faci en nivells suficients per satisfer la demanda.
Si la demanda continua creixent i l'oferta continua sent insuficient, la regulació no farà més que empènyer el mercat als marges de la legalitat. Catalunya es veu condemnada a una crisi endèmica de l'habitatge davant la qual la regulació, més que la solució, serà un problema més. Això no farà més que avivar el conflicte de l'habitatge que no aporta cap solució, però que alguns partits estan utilitzant per tornar a treure el cap.
Més notícies: