La Vanguardia titlla Sílvia Orriols d''islamòfoba'

Fins ara, l'exclusivitat del discurs antiimmigració en mans de partits de la dreta unionista deixava l'independentisme en una posició còmoda que permetia identificar clarament l'espai del “feixisme”. Però el recent èxit electoral d'Aliança Catalana (AC) a Ripoll sacseja el debat. L'independentisme es mostra ara dividit davant aquest partit que uneix el discurs antiimmigració amb el separatisme català.

Si fa uns dies era Vicent Partal qui des de Vilaweb catalogava Sílvia Orriols i el seu partit com a “extrema dreta”, ara altres mitjans catalans s'hi sumen. La Vanguardia es refereix a la líder d'Aliança com a “islamòfoba” i el diari Ara com “una feixista de manual”.

Això contrasta amb el tracte d'un altre sector de l'independentisme com el que representen Laura Borràs o Pilar Rahola. La presidenta de Junts s'ha mostrat obertament en contra del “cordó sanitari” al partit d'Orriols. I la líder d'Aliança Catalana ha pogut difondre les seves idees a 8TV de la mà de Pilar Rahola, que no amaga les seves simpaties cap a ella.

'Xenòfob, islamista i d'extrema dreta'

A les últimes hores, Laura Borràs s'ha oposat a un pacte entre el seu partit Junts amb ERC, la CUP i el PSC per impedir que Aliança Catalana, la llista més votada, governi a Ripoll. En un article publicat aquest dilluns, La Vanguardia esclata contra aquesta decisió i cataloga Sílvia Orriols com a “islamòfoba”.

El diari català recorda les paraules contra “el masclisme i la xenofòbia” que va pronunciar Borràs en ser elegida presidenta del Parlament. I lamenta que ara s'oposi a “un pacte per impedir que el partit xenòfob, islamista i extrema dreta Aliança Catalana governi a Ripoll”. També es refereix a Orriols com a “dirigent independentista d'ultradreta”.

'Feixista de manual'

El director adjunt de l'Ara Ignasi Aragay recorre a Umberto Eco per definir com a “feixista de manual” Sílvia Orriols. Cita els 14 punts d'Eco a “Contra el feixisme” i els il·lustra amb frases de la pròpia Orriols. Entre ells, el culte als propis costums davant del que ve de fora, l'explotació de la por a la diferència i la diversitat, la veneració de l'heroisme o l'ús d'un llenguatge simple.

A més, Aragay considera que Orriols, com a feixista de manual, “als ciutadans sense una identitat social els dóna un nacionalisme amb enemics externs i interns”. I recorda que per a ella “el poble és una unitat compacta, no pas un conjunt de ciutadans amb drets individuals”.