Han arribat 4.802 'menes' a Catalunya en dos anys: on són, comarca a comarca
Les dades oficials revelades pel Parlament mostren un desequilibri en la distribució geogràfica
En els dos últims anys han arribat a Catalunya 4.802 menors no acompanyats, més de la meitat procedents del nord d'Àfrica. Són dades proporcionades per la Direcció General d'Atenció a la Infància (DGAIA) a petició del Parlament. És la primera vegada que es revelen aquestes dades, que permeten enfrontar amb rigor un debat que fa temps que és al carrer.
Varios partits havien alertat de l'augment exponencial de l'arribada de menors no acompanyats a Catalunya. Això té un impacte evident en la gestió de l'acollida que té uns recursos limitats. Aquest era precisament el principal argument de la Generalitat a l'hora de demanar més recursos al Govern central i un repartiment més equitatiu.
Les dades són interessants perquè reflecteixen no només el nombre de menas arribats aquests últims dos anys. També mostren la seva classificació per lloc d'origen i la seva distribució per zones geogràfiques. Aquest últim punt resulta especialment cridaner.
Distribució per comarques i origen
Les dades mostren un evident desequilibri entre algunes comarques catalanes, que concentren la major part de les arribades, i altres sense gairebé flux. Com era d'esperar, la zona de Barcelona encapçala el rànquing molt per davant de les altres comarques. Per sota hi ha el Gironès, amb 602 menors, i el Segrià (363) i el Tarragonès (312).
En un altre nivell per sota hi ha el Baix Llobregat i l'Alt Empordà, amb 168 i 102 menors respectivament. Els segueixen per sota comarques com el Baix Ebre (97), el Vallès Occidental (71) i el Vallès Oriental (53). També el Bages (48), el Baix Camp (44) i el Montsià (42).
En canvi, en altres comarques només es té constància de l'arribada d'un, dos o tres menors no acompanyats.
Generalitat de Catalunya
Les dades oficials mostren també un gran desequilibri en el lloc d'origen dels menors no acompanyats que arriben a Catalunya. El 52% provenen de la zona del Magrib, la majoria d'ells marroquins, algerians i tunisians. També destaca l'arribada de menors de Gàmbia, i a un nivell més baix de Senegal, Pakistan i Guinea.
Generalitat de Catalunya
La DGAIA reconeix que no disposa de dades sobre els joves que han acreditat la seva edat mitjançant documentació o proves mèdiques. Això alimenta les sospites sobre el descontrol en el control de l'edat real dels menors que arriben a Catalunya. En última instància la responsabilitat recau sobre el Ministeri Fiscal, que es recolza en informes de la policia científica.
Més notícies: