Ha arribat el fentanil a Catalunya?

L'augment exponencial de morts per sobredosi de fentanil va posar en alerta fa uns anys els Estats Units. Aquest opiaci no només és cent vegades més fort que l'heroïna i cinquanta vegades més fort que la morfina. També és el símptoma de la degradació d'un estat, i té efectes devastadors per a l'entorn social.

Diverses publicacions a X han disparat les alarmes sobre la possible arribada del fentanil a Catalunya. Seria una evidència del procés de degradació que pateix Catalunya. També un avís de les seves conseqüències, especialment en barris degradats.

Certs sectors i els seus altaveus mediàtics han negat per activa i per passiva l'arribada d'aquesta droga a Catalunya. Ho atribueixen novament a bulos a les xarxes i obsessions de l'extrema dreta. En realitat, el problema és molt més greu i té a veure amb l'augment del tràfic i consum de drogues dels últims anys.

Preocupació per l'augment de fentanil

La setmana passada, un vídeo difós per les xarxes socials mostrava un home amb símptomes d'haver consumit fentanil. Una altra publicació mostra un envàs de fentanil a la via pública al Gòtic, a Barcelona.

Davant d'això, creix la preocupació per l'arribada d'aquesta droga a Catalunya.

El fentanil fa temps que és al mercat negre a Espanya, i la pregunta ara és si ja està fent estralls als barris més empobrits. Les autoritats han detectat un increment de l'adulteració amb fentanil de drogues com la cocaïna i l'èxtasi. A Lleida es va arribar a investigar una successió de morts de drogodependents per una suposada adulteració de la droga amb fentanil.

El fentanil té un efecte anestesiant, és relativament fàcil d'aconseguir i és consumit en entorns especialment degradats. És també altament preocupant perquè afecta sobretot gent molt jove. Es van fer tristament famoses les imatges de zones dels Estats Units plenes de joves 'zombis' víctimes d'aquesta droga.

Joventut de barris marginals

Aquesta droga podria estendre's fàcilment en zones on el tràfic i el consum d'estupefaents s'ha difós i normalitzat. El Raval, el Gòtic i alguns barris de Lleida en són un bon exemple, encara que no els únics. 

Una altra cosa són els efectes que podria causar, i aquí cal diferenciar clarament del que passa als Estats Units. Allà no hi ha un sistema de salut pública que es dediqui a la prevenció i el control de la drogaddicció. A Espanya sí que existeix un sistema desenvolupat que permet controlar amb més facilitat epidèmies com la del fentanil.

Això no eximeix del risc que s'instal·li en zones cada cop més fora del control de les autoritats. El cas de Ciutat Vella, a Barcelona, n'és un exemple. En els últims anys s'ha detectat un preocupant augment de xeringues a la via pública, de vegades fins i tot davant de les escoles i instituts.   

Tot això incrementa la preocupació dels ciutadans, ja que el fentanil s'associa moltes vegades amb inseguretat i degradació. També amb la ruïna de la joventut, que és un clar símptoma de decadència i fracàs social.

Això ens porta al problema de la degradació de Catalunya, que s'ha convertit en porta d'entrada de droga i camp de batalla de les màfies. El tràfic està relacionat directament amb l'augment de la criminalitat i la inseguretat als carrers. El fentanil no deixa de ser una altra cara d'aquesta realitat, després d'anys de bonisme a Catalunya.