Pere Aragonès guanya la partida a Oriol Junqueras

ERC busca a la desesperada la manera de contrarestar l'efecte Puigdemont. Les negociacions amb Pedro Sánchez han posat el líder de Junts al focus mediàtic, mentre que tothom ja dóna per fets els vots d'Esquerra. Els republicans, aliats del PSOE des del 2018, no acaben de trobar la manera de marcar perfil propi, just en el moment més fràgil de la formació.

I és que ERC lliura ara mateix dues batalles. Una interna, per marcar un nou full de ruta i un relat que sigui convincent per al seu electorat, i una altra externa, per l'hegemonia processista. Totes dues semblaven guanyades, etapes passades que han tornat per la debilitat mostrada en les dues darreres eleccions.

El lideratge d'Oriol Junqueras era una cosa inqüestionable, fora de cap dubte. La seva aposta pel pragmatisme, però, no ha donat resultats i ERC va passar a ser la tercera força a les generals, perdent la meitat de la seva representació. Cada cop més veus demanen un relleu en la direcció del partit, que no sap cap on anar malgrat dirigir en solitari la Generalitat.

És en aquest panorama que Pere Aragonès i el seu entorn més proper han volgut aprofitar el moment i agafar les regnes. Marta Rovira ha passat a un segon pla i Oriol Junqueras intenta marcar perfil sense aconseguir-ho. Amortitzat Gabriel Rufián, és el president de la Generalitat qui vol ser la cara visible de les negociacions amb el PSOE. És paradoxal: els pactes es fan entre partits i no entre governs, però ara mateix dins d'Esquerra és el mateix.

Pere Aragonès ja va voler abanderar la negociació al ple de política general del Parlament. Va demanar ser el portaveu indepe, cosa que va enfadar Junts, per acordar amb Sánchez l'amnistia i obrir la caixa del referèndum. La confusió entre partit i institució ja va bé a Aragonès: intenta allunyar Junqueras de les decisions importants i plantar cara a Puigdemont.

Sembla clar que guanyarà la batalla interna . Oriol Junqueras no es pot presentar fins al 2031 i no hi ha ara mateix ningú que li pugui fer ombra dins del seu partit. La seva popularitat continua sent baixa, la seva obra de govern no arriba a la ciutadania i la taula de diàleg continua sense funcionar. Però Pere Aragonès serà el candidat d'Esquerra al Parlament. Això segur.

El problema és de portes enfora. El PSOE dóna per comptats els vots republicans i no és gaire plausible pensar que serà ERC qui forçarà noves generals. Els socialistes se centren en convèncer Puigdemont i no fan gaire cas a les proclames d'Aragonès.

Ahir mateix el presidentva tornar a parlar d'un referèndum, obrint la porta perquè hi hagi diverses respostes possibles més enllà de la independència. Continua sent una proposta inassumible pel PSOE, però Esquerra segueix marcant la paraula consulta com a línia vermella per pactar amb Sánchez.

Hi ha un problema afegit per a Aragonès: dels vots socialistes depèn que pugui ser president fins al 2025. ERC vol treure pit, copiar l'estratègia de Puigdemont i anar al límit en la negociació. Però està condemnada a entendre's amb el PSOE.