ERC es parteix en dos

Fa tot just dos mesos, a e-Notícies us parlàvem de la divisió interna que hi ha a la cúpula d'ERC. Aquesta divisió enfronta el sector de l'inhabilitat Oriol Junqueras i el sector liderat pel president del Govern, Pere Aragonès.

Però la guerra que s'ha precipitat dins del partit processista és la que s'està lliurant a la Federació de Barcelona. Allà, la direcció dels republicans i un grup que compta amb el suport de les bases es veuran les cares per apoderar-se del control d'aquesta secció territorial d'Esquerra. I tot això, quan encara s'està digerint la dura derrota electoral a les municipals del maig passat, en què Ernest Maragall va aconseguir només cinc regidors.

Per entendre la magnitud d'aquesta disputa cal saber que parlar de la Federació d'ERC a Barcelona no és parlar d'una secció territorial més del partit. Com apunten fonts de la formació a El Món, la Federació barcelonina dels republicans és una “espècie de partit a part”. El pes dins d'Esquerra d'aquesta secció territorial és tan gran que tots els sectors ja han posat tota la carn a la graella per guanyar properes les eleccions a la presidència de la Federació de Barcelona.

La cúpula contra les bases d'Esquerra

D'una banda, tenim la candidatura que té el suport de la direcció d'ERC. Aquesta llista oficialista, anomenada 'La Barcelona de totes', es veurà les cares amb una candidatura alternativa que compta amb el suport de bona part de la militància, 'Horitzó Barcelona'. El 19 d'octubre hi haurà el primer debat entre els dos fronts, que ja s'han començat a llançar dards enverinats.

La candidatura oficialista està liderada per Eva Baró, actualment regidora a l'Ajuntament de Barcelona. A la seva llista hi ha altres cares destacades de la cúpula republicana. Entre ells, el diputat al Parlament José Rodríguez -conegut com a Trinito- o el conseller d'Interior Joan Ignasi Elena. Tot i que Elena ve del PSC i fins fa poc no es va fer militant d'ERC, s'ha implicat fins al fons al partit de Junqueras i ja actua de peó més a la guerra interna de la formació processista.

A l'altra banda tenim la candidatura alternativa liderada per Patrícia Gomà, que ja va ser presidenta de la Federació de Barcelona entre el 2011 i el 2015. Tampoc és que es tracti d'una llista formada per militants de base, encara que comptin amb el seu suport. I és que Gomà ha estat secretària general de Justícia i també, sota la presidència de Pere Aragonès, secretària general d'Educació.

En tot cas, el sector liderat per Gomà ha decidit fer front als moviments de la cúpula del partit. En aquest sentit, no dubten a enviar retrets a la direcció republicana. En declaracions a El Món, fonts de la candidatura afirmen que "la nostra idea és fer primàries amb temps, transparència i igualtat d'oportunitats". Es tracta d'una crítica a Junqueras i companyia, que el 2019 van decidir imposar Ernest Maragall com a candidat municipal, malgrat que Alfred Bosch havia guanyat les primàries gràcies al suport de les bases.

És evident que, actualment, ERC acumula més poder que mai. Un Govern per a ells sols i governant a les diputacions de Barcelona, Tarragona i Lleida amb el PSC i a Girona amb Junts. Però també és evident el descens de suport electoral que han patit, acumulant pèrdues ingents de vots a les dues últimes eleccions (300 000 a les municipals i 400 000 a les generals).

El futur no pinta bé per als republicans i dins del partit ja s'estan movent tots per poder continuar sortint a la foto. Perquè tard o d'hora no hi haurà càrrecs per a tothom. La lluita pel poder de la Federació de Barcelona és la primera batalla d'aquesta guerra interna, però difícilment serà la darrera.