El Govern dona per feta la investidura de Pedro Sánchez

Està fet, o això consideren (almenys) des d'ERC i Junts. Confien que, a última hora, ni Puigdemont ni Sánchez –que tot pot ser- avortin la investidura. Aquests darrers dies, declaracions a tres bandes evidencien que Sánchez té a tocar tornar a ser Presidente del Gobierno.

Serà el primer que ho aconsegueix sense guanyar unes eleccions. Espanya, així, es catalanitza. Ho fa perquè, el que ara sembla que farà Sánchez, és habitual a Catalunya des que Maragall i Montilla van descobrir que es pot governar sense guanyar escons.

Campuzano

Carles Campuzano, conseller de Drets Socials amb ERC i, abans, diputat de CiU i del PDeCAT, ha estat clar. Ho ha fet en una entrevista concedida a El Español: hi haurà investidura, hi haurà amnistia i, a mitjà termini, hi haurà referèndum i Catalunya serà independent. “Tu i jo ho veurem”, li deixava anar al subdirector d'El Español Alberto D. Prieto.

Campuzano, a més, no amaga les cartes. Es confessa “independentista des de sempre” i diu que la vella CiU per la qual Feijóo preguntava a Nogueras “no existeix”. A més, avança que això d'investir Sánchez es fa amb una raó. Quin és? Doncs que ERC i Junts consideren que votar Sánchez "és el més útil per a l'amnistia i l'autodeterminació".

Borràs i Comín

A la mateixa línia, i a la 34a Fira del Torró d'Agramunt, s'ha manifestat Laura Borràs. L'expresidenta del Parlament condemnada a quatre anys de presó per falsedat documental diu que l'amnistia és “un punt inicial”. Per què? Doncs per avançar cap a l'autodeterminació.

La investidura de Sánchez està, adverteix Borràs, “tan a prop com el govern vulgui”. Toni Comín, alhora, pica l'ullet no a Sánchez, sinó a Yolanda Díaz. Ho fa indicant que Junts valora “de manera molt positiva” que Sumar hagi traslladat als juntaires una “proposta de Llei d'Amnistia”.

El text es presentarà públicament a Barcelona aquesta setmana. Sigui com sigui, és clar que el processisme dona per fet que Sánchez està disposat a entrar al Congrés a lloms del cavall que venen ERC i Junts. Sabrà domar-ho? Que sàpiga o no, ateses les intencions d'Esquerra i els postconvergents, depèn el futur de totes i tots. Fins al de totis.