Antoni Castellà, l'aposta de Puigdemont per reforçar el flanc independentista
Junts es radicalitza amb l'absorció de Demòcrates per competir amb Aliança Catalana
A cinc dies del congrés nacional de Junts a Calella , Carles Puigdemont ha efectuat una maniobra clau per a la consolidació del seu projecte. Es tracta de l'absorció de Demòcrates, l'escissió independentista d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) liderada pel diputat Antoni Castellà. Això permetrà a Puigdemont no només compensar el desplaçament de Laura Borràs en l'estructura orgànica, sinó fer un pas de gegant en la seva ambició de liderar un ampli moviment independentista que vagi més enllà de Junts.
Junts i Demòcrates han arribat a un acord per dissoldre els comitès executius d'aquesta darrera formació i integrar els seus òrgans de direcció a Junts. Tot apunta que Antoni Castellà ocuparà una de les vicepresidències, segurament amb Míriam Nogueras i Josep Rius. Puigdemont culmina així l'absorció d'aquest espai que permet avançar en la consecució d'un gran partit independentista.
L'ascens d'Antoni Castellà serveix a Puigdemont per reforçar el flanc independentista de Junts, molt malmès des del seu pacte amb el PSOE, i molt compromès amb la degradació de Laura Borràs. Tot i que els borrasistes continuaran tenint el seu espai, la seva pèrdua de poder amenaçava d'aprofundir en la fugida d'independentistes cap a l'abstencionisme o l'espai d'Aliança Catalana. Carles Puigdemont aconsegueix així eixamplar la base del seu projecte, alhora que s'assegura el poder absolut amb la promoció dels seus dofins Salvador Vergès i Mònica Sales.
Junts es radicalitza amb la incorporació de Castellà
La fusió de Junts i Demòcrates no és gens fútil. Tot i que l'espai liderat per Castellà ja havia confluït amb el de Puigdemont a l'anterior cita electoral, també havia fliretat amb ERC, amb els quals van formar coalició el 2017. El pas fet ara consolida finalment l'articulació entre Junts i aquest moviment que compta amb un diputat al Parlament i 137 regidors repartits pel territori català.
Antoni Castellà va fundar amb Núria de Gispert i Joan Rigol el partit Demòcrates de Catalunya, després de l'escissió entre Convergència i Unió el 2015. El nou partit no només tenia una concepció menys conservadora de l'ordre social i religiós que Duran i Lleida, sinó que també advocava per l'independentisme radical i la via unilateral. De fet, ERC va trencar amb Demòcrates pels seus flirteigs amb organitzacions independentistes wingeristes.
Va ser el desembre del 2020 quan Antoni Castellà va participar amb l'exdiputat Josep Costa en una trobada telemàtica amb membres d'organitzacions patriòtiques catalanes, considerades d'extrema dreta. Entre elles, el Front Nacional de Catalunya, organització de la qual va sorgir l´escissió Aliança Catalana. Per tant, la incorporació de Castellà a Junts permet també Puigdemont incorporar el flanc més radical de l'independentisme per competir amb Sílvia Orriols.
Carles Puigdemont vol el comandament absolut
De mica en mica es van definint les intencions de Carles Puigdemont, que ambiciona la creació d'un gran partit independentista sobre el qual exerceixi un poder absolut. En paral·lel a l'absorció de Demòcrates, Puigdemont vol ascendir a la jerarquia del partit els seus lleials. Jordi Turull continuarà sent la mà dreta, però la cúpula es completarà amb noms com Míriam Nogueras, Josep Rius, Salvador Vergés i Mònica Sales.
Amb la promoció dels seus afins, Puigdemont vol blindar el poder en una estructura més jeràrquica i vertical. Primer, per tancar el debat al voltant de la seva figura i fer callar els rumors sobre l'existència d'un sector pragmàtic que qüestiona les últimes decisions. En segon lloc, per cohesionar el partit i acabar amb la divisió interna oberta a l'últim congrés amb el reconeixement de tres corrents interns.
Molts a Junts creuen que el declivi del partit té a veure amb la presa de males decisions per part de la cúpula. Puigdemont defensa en canvi que l'origen dels problemes ha estat la manca de jerarquia (per exemple amb la dicotomia entre Jordi Turull i Laura Borràs) i la divisió interna entre diversos corrents. La seva aspiració és que el congrés de Calella serveixi per unir tot el moviment al seu comandament únic.
Més notícies: