L'Aliança Catalana de Sílvia Orriols aconsegueix la segona alcaldia a Catalunya

Encara que sigui de manera temporal, la formació de Sílvia Orriols ja té la seva segona alcaldia a Catalunya. Es consuma així la moció de censura al PSC al poble de Ribera d'Ondara i que va suposar un petit terratrèmol intern per a ERC. Tot i les amenaces que van arribar des de Barcelona, els republicans no han pogut evitar la moció de censura.

Moció a l'alcalde socialista

La notícia es gestava durant dies. A la petita localitat de Ribera d'Ondara es produïa una aliança política que agafava a molts amb el peu canviat. Sobretot, a ERC, que no s'esperava que la seva delegació municipal es posés d'acord amb l'Aliança Catalana per organitzar una moció de censura .

De fet, des del carrer Calàbria van arribar ordres explícites que no podien fer això. Encara més, es va amenaçar amb l'expulsió del partit. Però aquestes amenaces no es van poder fer realitat perquè dos dels regidors d'ERC al poble anaven d'independents a les llistes. Per la seva banda, la líder del partit a Ribera d'Ondara, Elisabet Jové, va abandonar el partit abans que l'expulsessin.

Les raons que han adduït per expulsar l'alcalde socialista en són fonamentalment tres. Manca de transparència, mala gestió - cosa essencial quan es tracta d'alcaldies  - i sospites de corrupció.

Alcalde durant uns mesos

Ara, el representant d'Aliança Catalana a Ribera d'Ondara, Albert Puig, serà alcalde provisional mentre Jové estigui de baixa per maternitat. Tant Puig com Orriols han celebrat els fets a través de X.

L'alcaldessa de Ripoll ha estat present a la sessió de l'ajuntament i ha explicat que, a la sortida del ple, un membre del PSC li ha dit que ella “serà la propera”. Com ha assenyalat la mateixa Orriols, és una al·lusió al fantasma de moció de censura que sempre planeja sobre Ripoll.

Més enllà de la mida del municipi i que es tracta d'una alcaldia provisional, aquest esdeveniment té un efecte polític. I és que Aliança Catalana reforça la seva dinàmica municipal, que és la que li dona força electoral. Al marge que es torna a confirmar que els ajuntaments tenen una lògica política pròpia i que sol ser força representativa de la realitat.