La guerra a l'ANC puja de to: 'alguns semblen espanyols'

Falten poques hores perquè es tanqui la consulta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) als seus socis, sobre la llista cívica per concórrer a les properes eleccions al Parlament. La decisió és de pes, perquè si l'ANC fa aquest pas deixarà de ser una plataforma transversal per convertir-se en un partit polític més. Això ha generat un fort rebuig en un sector d'exdirigents crítics, que ara demanen impugnar la consulta al·legant irregularitats i manca de transparència.

L'expresidenta de l'ANC Elisenda Paluzie ha reaccionat de manera contundent a l'intent d'impugnació: “Quina ximpleria més gran, alguns semblen espanyols”, ha afirmat. Paluzie ha recordat que a les consultes importants de l'Assemblea, com la del referèndum el 2016, es va deixar votar tots els socis, morosos i no morosos, i els simpatitzants, encara que aquests no paguen quota.

La referència als morosos i als simpatitzants té a veure amb la denúncia que han fet els crítics sobre suposades irregularitats al cens. Es queixen que l'ANC està deixant votar gent que no són membres de ple dret de l'entitat. Paluzie ha esclatat, considerant que bloquejar la consultant és d'"espanyols", el pitjor apel·latiu que un independentista pot dedicar a un altre.

Crítics contra el secretariat nacional

El sector crític és encapçalat pels exdirigents Carles Castellanos, Jaume Marfany, Josep Cruanyes i Jordi Pesarrodona. Aquests van presentar un manifest contrari a la llista cívica i en defensa de conservar les essències de l'ANC com a plataforma cívica de mobilització. Lluís Llach ha anunciat la intenció de presentar-se a les eleccions al secretariat nacional per frenar la llista cívica.

L'impuls de la llista cívica i la consulta prové del secretariat nacional actual, presidit per Dolors Feliu i Uriel Bertran. Consideren que el procés independentista ha entrat en una nova fase i que l'ANC ha de ser una alternativa a la traïció dels partits processistes. Amb això volen acollir els independentistes descontents amb ERC i Junts, que fins ara només tenien com a opció l'abstenció.

El secretariat nacional fa setmanes que fa campanya per la llista cívica, que espera que quedi avalada amb el 'sí' dels participants a la consulta. Després tocarà donar forma a una candidatura que la direcció planteja com una “agrupació d'electors” amb un líder representatiu. De fet, no hi ha un nom clar, però s'especula amb una possible fusió amb el nou partit de Clara Ponsatí i que aquesta passi a ser el cap de cartell.

L'ANC, fidel reflex del processisme

La divisió interna a l'ANC reflecteix fidelment el moment de desorientació del moviment independentista en el postprocés. L'espai sobiranista està experimentant un procés de reubicació i renovació de lideratges, amb les eleccions catalanes a tocar. La lluita es lliurarà a l'anomenat quart espai, on l'ANC competeix amb Clara Ponsatí i Sílvia Orriols.

L'ANC reflecteix el moment actual de l'independentisme, per una banda per la desmobilització, i per altra banda per la divisió. L'Assemblea va néixer com un pol de mobilització de la societat al marge dels partits, però els últims mesos va ser abandonat aquest paper per acabar sent un instrument més de Junts en la lluita contra ERC. Això ha generat rebuig a sector independentistes, que ja veuen l'ANC com un element processista més.

La decisió de presentar-se a les eleccions planteja el dubte sobre el risc de dividir encara més el vot independentista i allunyar-lo de la majoria del Parlament. Tampoc sembla clar el projecte dels crítics, que demanen tornar a ser un instrument de mobilització malgrat que l'ANC ja no aconsegueix atraure ningú a les seves convocatòries. Les properes dates seran clau per conèixer el futur de l'entitat independentista.