Alejandro Fernández (PP) s'erigeix com la veu del constitucionalisme a Catalunya
El PP català continua amb la seva estratègia de concentrar l'oposició constitucionalista dins del Parlament
La qüestió de l'oposició a Catalunya no és una qüestió irrellevant. Des que Puigdemont va decidir no exercir de “cap de l'oposició”, Salvador Illa té una multitud de veus al davant. I aquest és el forat que el líder del PPC, Alejandro Fernández, intenta omplir amb una defensa tancada del constitucionalisme.
Com és sabut, el principal retret de Fernández a Illa és que el seu Govern no representa un canvi real, i encara menys una mena de reconciliació a Catalunya. Per contra, el popular acusa el president de ser la crossa del separatisme i mantenir vives algunes de les seves pitjors dinàmiques, com és la proliferació de 'xiringuitos'.
En aquest sentit, Fernández ha assenyalat que les bones maneres d'Illa són en realitat un regal enverinat. Així ho va dir, per exemple, amb motiu de l'anunci d'Illa de fa unes setmanes, dient que el Govern construiria 50.000 habitatges i invertiria 4.400 milions d'euros, Fernández va recordar que aquesta és exactament la mateixa promesa que va fer Aragonès al seu dia. "Però Illa ho farà amb "empatia", no t'ho perdis...", va dir el popular:
El vent de cua del PP català
I en aquesta línia crítica, Fernández fa mèrits, tant per contundència del discurs com per volum electoral, per ser la veu del constitucionalisme català. I aquesta mateixa setmana va recordar la seva postura amb motiu de la polèmica de la celebració del Dia de la Constitució al Parlament.
Tal com es va informar, el PP havia demanat a Rull que celebrés el Dia de la Constitució per no establir un greuge comparatiu amb la celebració del 9-N. Tot i la petició cursada de forma oficial, el PP dona per descomptat que la Mesa no acceptarà celebrar aquesta efemèride. De passada, assenyalen el PSC per la seva connivència amb aquestes decisions, començant per no celebrar la Constitució al Parlament:
D'aquesta manera, el PP català intenta esgotar al màxim el vent de cua que tenen des de les passades eleccions autonòmiques. Perquè cal recordar que va ser el partit que va experimentar el creixement electoral més gran dels comicis. I de la mateixa manera, la figura de Fernández va sortir molt reforçada després d'una llarga travessia pel desert i no poques tensions internes amb la direcció nacional del seu partit.
Més notícies: