Alejandro Fernández, el primer de la classe
El líder del PP català marca perfil propi davant del seu partit i critica l'operació Catalunya: “tota la llei, però només la llei”
El PP s'ha posat de perfil amb les recents informacions filtrades des de Moncloa sobre l'Operació Catalunya. Parlen de cortina de fum i desmereixen el que s'ha publicat. No així Alejandro Fernández, que s'ha pronunciat i no a la línia del seu partit.
El PP encaixa el cop
Ho vam dir des d'E-Notícies: allò publicat sobre l'Operació Catalunya té un gran valor periodístic, però ve de dalt. És una filtració dissenyada i, sobretot, calendaritzada. El destinatari, tres mitjans ben seleccionats: el més probable és que Sánchez tingués el flascó de verí guardat des de feia temps.
Però l'Operació Catalunya venia de lluny: a les altes esferes estaven al corrent i figures com Villarejo ja li havien posat cara i ulls. Només faltava documentació, que és la que s'ha publicat i la que es publicarà. Cosa que obliga a un silenci impotent al PP per no saber què és el que encara pot circular per les redaccions.
Els documents no donen gaire marge per a la interpretació. En aquest sentit, missió complerta: el processisme té munició per queixar-se i el PSOE per justificar la idea del diàleg. De fet, ja ironitzen amb la idea que l'amnistia hauria de ser per als populars, com ha dit l'exministre Ábalos.
Tot això i l'expectació davant una última estocada explica la reacció del PP. Insisteixen que és una cortina de fum per justificar l'amnistia i, com Ayuso, diuen que no li veuen cap interès. Però Alejandro Fernández ha decidit no agafar-se els dits:
Alejandro Fernández es cobreix les esquenes
I no és la primera vegada: Fernández s'ha desmarcat diverses vegades de la direcció del partit. Fins al punt de marcar l'agenda: Feijóo, per exemple, va arribar amb la idea d'entendre's amb els nacionalismes. Cosa per la qual Fernández molestava atesa la política d'oposició directa i constant al processisme.
Li van oferir el regal enverinat de ser diputat i ell ho va rebutjar i va fer pública la seva postura. Bàsicament, que Junts no canviaria mai i que la lògica política del procés arribaria a Madrid. La realitat li va donar la raó, és a dir, que Gènova li va haver de deixar de líder a Catalunya i de passada assumir-ne les tesis.
Així que, fins ara, tenir iniciativa ha donat bons resultats a Fernández. En aquesta ocasió, però, el PP nacional no segueix el plantejament amb l'Operació Catalunya. Però ell ja s'ha cobert les espatlles de cara als previsibles retrets electorals de les properes autonòmiques.
Més notícies: