Segueix el teatre al Congrés per l'amnistia: ara Junts recull cable

Junts per Catalunya ha protagonitzat un altre canvi d'última hora al votar a favor de les esmenes a la llei d'amnistia que havia rebutjat dimarts. Es consuma així un altre acte del sainet en què s'ha convertit aquest inici de legislatura: un PSOE en mans dels capricis de Junts, el líder a l'ombra dels quals borda molt i mossega poc.

Junts sembla trobar-se més còmode que mai amb aquest nou paper que torna a les essències de la vella Convergència. Fer política a Madrid, tirar de pragmatisme, optimitzar els ressorts del joc polític. Això és el que està fent el partit de Carles Puigdemont per sobreviure en aquest moment crucial.

El partit necessita vendre un relat a Catalunya i alhora agafar-se al poder per evitar el naufragi. En això consisteix el teatre de les darreres hores, primer venent una imatge d'intransigència per després acabar sucumbint. Mentrestant, el PSOE no només accepta el joc sinó que l'utilitza a favor seu traient pit per haver tornat Puigdemont a la veda del constitucionalisme.

El PSOE creu que ho té tot sota control

Junts per Catalunya va sorprendre tothom dimarts passat despenjant-se de les esmenes pactades per tots els socis de govern. Els postconvergents al·ludien a matisos que semblaven tenir poca base argumental. La seva intenció era tornar a marcar múscul davant l'electorat independentista a Catalunya.

Els de Puigdemont van advertir amb aires de grandesa que “s'equivoquen els que donin per fet el sí de Junts”. Però unes hores després han acabat votant les esmenes, malgrat que encara queden pendents els canvis presentats per ERC i Junts. Fa la sensació que tot és un simple brindis al sol, actes de cara a la galeria.

Això introdueix una sensació d'inestabilitat constant a la legislatura, però al PSOE ja li va bé. Saben que Junts no trencarà la baralla perquè necessiten la llei d'amnistia per rellançar el projecte polític. A més, per molt que bordin, mentre acceptin el seu joc el PSOE es podrà vanagloriar d'haver domesticat la bèstia.

I després de l'amnistia, què?

Puigdemont sap que ha perdut suport a Catalunya i que el seu joc ja no convenç. Però també està convençut que tot canviarà quan s'aprovi i s'apliqui la llei d'amnistia i pugui tornar a Catalunya. El que ara toca és sobreviure a les contradiccions entre els fets i el relat.

És significatiu que Junts segueixi dient que no han renunciat a la via unilateral quan recorren el camí del referèndum pactat. Igual de significatiu que el fet que el PSOE es refereixi a Carles Puigdemont com a “constitucionalista”. Mentre els seus segueixen recorrent a l'èpica per no perdre força a Catalunya.

Una altra cosa serà el que passi després de l'amnistia, i en bona mesura dependrà dels resultats electorals a Catalunya. Uns bons resultats podrien portar-lo a mantenir el seu matrimoni de convivència amb el PSOE, i fins i tot podria explorar la cada vegada menys desgavellada via de la sociovergència. Però un desastre podria fer repensar l'aliança, i obriria la porta a l'amenaça latent d'un acord amb el PP per propiciar una moció de censura contra Pedro Sánchez.