Alejandro Fernández assenyala el camí a Feijóo: ni amb Junts ni amb el PSOE

Alejandro Fernández va desafiar Alberto Núñez Feijóo quan va explorar un pacte d'investidura amb Junts després de les eleccions del 23 de juliol de 2023. Allò va obrir un cisma entre Gènova i el líder del PP a Catalunya, fins al punt de buscar un substitut per al tarragoní. La caiguda del govern català i la convocatòria d'eleccions van dissuadir de rellevar-lo, i els bons resultats l'han consolidat en el seu lloc.

Alejandro Fernández publica aquest dimecres A calzón quitao (La Esfera de Libros), un llibre on torna a defensar la seva estratègia de pactes per al PP. Insisteix novament en la necessitat d'aïllar Junts. Però a més reflexiona sobre les relacions entre PP i Vox, i es mostra categòric sobre una possible Gran Coalició.

Això és interessant, perquè la possibilitat d'una gran aliança entre PSOE i PP per governar Espanya en els pròxims anys va guanyant pes. Especialment entre les elits polítiques i econòmiques, que veuen el pacte entre el centredreta i la socialdemocràcia a Alemanya com l'exemple a seguir. Què pensa Alejandro Fernández sobre els pactes del seu partit en el moment actual?

Res de pactar amb el PSOE

Davant la temptació de pactar amb el PSOE, adverteix que Pedro Sánchez i els seus socis duen a terme una “operació d'esmena il·liberal a la Transició espanyola”. La qual “constitueix un perill per a la separació de poders, és a dir, un perill per a la democràcia”. Per això conclou que “amb tots ells no podem arribar, avui per avui, a cap acord”.

Per a Alejandro Fernández no és compatible “sostenir que algú és un perill per a la democràcia i alhora pactar la democràcia amb ell”. Adverteix que “cada acord al qual arribem amb el PSOE serà utilitzat per consolidar els seus atacs al poder judicial, al pluralisme i a la llibertat d'expressió”.

“No caben més pactes d'Estat amb qui els utilitza per erosionar l'Estat”, afirma categòricament el president del PP de Catalunya.

La temptació de Junts

Si no veu un pacte amb el PSOE, encara menys amb Junts. “No podem oferir acords de govern a qui pretén destruir l'Espanya constitucional sense dissimul. Ja sé que és dur assumir-ho perquè redueix les possibilitats de pacte, però és la realitat i jo l'assumeixo”, escriu el dirigent català.

Torna a insistir en la seva idea que no existeix un Junts moderat, i que és impossible ressuscitar el pacte del Majestic. Però fa una reflexió més profunda:

"El que deprimeix els espanyols és pensar que, governi qui governi, els Puigdemont d'aquest món seguiran tenint la clau de la política espanyola. El que il·lusionaria la societat espanyola seria saber que si governa el Partit Popular, cap Puigdemont tornarà a tenir la clau de la política".

I amb Vox?

Alejandro Fernández no tanca la porta a pactar amb Vox, però llança també algunes advertències. “Algú que té 32 escons no pot imposar la totalitat del seu programa electoral a qui en té 137”, afirma. I a més, lamenta que Vox estigui posant les coses difícils.

"La seva decisió de trencar els governs autonòmics trasllada als espanyols una sensació d'angoixa davant la impossibilitat d'arribar a acords de mínims compartits per aconseguir majories alternatives", escriu. Es mostra molt dur amb "el disbarat que suposa la seva convicció que Espanya és Hongria i Abascal és Orban. Pensar així és no tenir ni punyetera idea de la història d'Espanya ni de la seva sociologia".

Encara que també reconeix que prefereix Vox abans que Otegi i Puigdemont. "Plantegen propostes contràries a la Constitució, com la supressió de totes les autonomies, però, almenys de moment, mai no han proposat assolir-les de manera il·legal", opina.

Un gran pacte d'Estat

El que proposa més enllà de les aliances és "un gran pacte d'Estat" amb els espanyols. Un pacte d'Estat per garantir "aigua per a tothom diguin el que diguin els separatistes". Un pacte d'Estat "per protegir el nostre medi ambient sense paralitzar l'economia, davant les teories dels aiatol·làs del canvi climàtic i les seves bajanades del decreixement".

Un pacte d'Estat "pel feminisme real, el de la igualtat real entre homes i dones davant el feminisme radical que pretén enfrontar-nos des del rancor i l'ajust de comptes". Un pacte d'Estat "per garantir energia neta i assequible per a tothom, des de l'equilibri entre nuclear i renovables, sense prejudicis carpetovetònics".

Un pacte d'Estat "per una immigració legal i ordenada, que respecti el nostre ordenament jurídic, especialment la igualtat entre homes i dones en el si de les seves pròpies comunitats". Un pacte d'Estat, "el més important de tots", per "oferir als espanyols una alternativa a aquesta confederació plurinacional asimètrica que proposa el Nou Front Popular".