Així tergiversen les dades per vendre't que el sistema penitenciari català és un èxit

El model penitenciari català continua qüestionat. L'augment dràstic d'agressions de reclusos a treballadors i l'assassinat de la cuinera de la presó de Mas d'Enric, Núria López, a mans d'un pres han posat, des de fa mesos, el sistema penitenciari català a l'ull de l'huracà.

Els funcionaris de presons exigeixen no haver de jugar-se la vida pel fet d'anar a treballar. I partits, periodistes i societat que els han donat suport han estat titllats per l'establishment bonista català de “reaccionaris” i “extrema dreta”. L'assenyalament va venir, sobretot, per part de l'anterior Govern de la Generalitat d'ERC. Però també d'altres sospitosos habituals com la CUP, els Comuns i entitats que diuen defensar els drets humans. El dels delinqüents, és clar, no els dels treballadors de les presons que es juguen la vida.

"La taxa de reincidència penitenciària ha baixat al 21% el 2020. Una dada que avala el model d'execució penal català", deia fa uns mesos la ja exconsellera de Justícia, Gemma Ubasart. “De les persones que són a la presó, només el 20% quan surten reincideixen. A França és del 40%. Devem estar fent bé les coses aquí”, també deia Joan Ignasi Elena, exconseller de l'Interior. Un relat que també compraven Laura Vilagrà, exvicepresidenta del Govern, dirigents de la CUP, Pablo Iglesias…

Però què té de cert aquest relat? Doncs que, bàsicament, parlem d'unes dades tergiversades per afavorir el discurs bonista de les esquerres. Treballadors de les presons catalanes, agrupats a l'associació Marea Blava, van denunciar ja fa un temps les trampes que utilitza el bonisme a Catalunya per fer-te creure que el model penitenciari català és un èxit (quan realment no és tal com el pinten).

Tergiversen dades per enganyar la població

Aquest "20% de reincidència" del que presumien certs líders polítics d'esquerres sorgeix d'un estudi del 2015. Un estudi va fer el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de la Generalitat. Tot i això, aquests líders polítics utilitzen les dades a la seva conveniència per reforçar el seu relat. Aquestes són les trampes que fan per intentar enganyar la població respecte a la reincidència i el suposat model d'èxit del sistema penitenciari català:

1- Un estudi de només 5 anys

“Vuit de cada deu persones que surten de les presons catalanes no tornen a entrar mai més, mai més”. Aquesta és una frase que va dir Pablo Iglesias a TV3 per defensar el sistema penitenciari català. Una frase que, ara que Pedro Sánchez ho ha posat de moda, podríem definir com a 'bulo' o 'fake news'. Bàsicament perquè és fals.

L'estudi al qual fan referència és de l'any 2015. I va calcular quants dels presos alliberats aquell any van tornar a entrar a la presó en un període de cinc anys, fins al 2020. Per tant, i això només és el principi, estem parlant d'un 20% de reincidència penitenciària només en un termini de cinc anys. És a dir, si un pres que va sortir de la presó el 2015 hi hagués tornat a entrar el 2021, ja no es comptabilitzaria.

2- La trampa de parlar de reincidència penitenciària

Un altre engany és que quan parlen de reincidència, es refereixen a la reincidència penitenciària. És a dir, que tornen a entrar a la presó. D'aquesta manera, no compten ni la reincidència judicial  (expressos que tornen a estar condemnats, però que encara no han tornat a ingressar a la presó o que tenen causes judicials obertes). Ni la reincidència policial (expressos que han estat detinguts). Per què els obvien?

Bàsicament, perquè el mateix estudi assenyala que la reincidència judicial en el període 2015-2020 va ser del 53%. Una dada molt més elevada i que ja comença a trencar el seu relat que “estem fent les coses bé”. D'aquesta manera, amaguen que més de la meitat de presos que van ser alliberats el 2015 van acabar amb nous procesos judicials en els cinc anys següents.

3- Obvien dades rellevants amb l'objectiu de rebaixar la reincidència penitenciària

Ja hem vist que la reincidència penitenciària és diferent de la reincidència judicial. Però és que, a més, en el càlcul de la reincidència penitenciària no compten amb certes dades rellevants que farien augmentar significativament la taxa.

Per exemple, s'obvien els enormes retards en els processos judicials. La lentitud de la justícia a l'hora de fer judicis és una evidència admesa per tot el món. I és clar, els casos en què un pres alliberat està pendent d'un nou judici o encara no li han obert la causa, no compta en aquesta estadística (ni tampoc en la reincidència judicial).

Però hi ha més dades que s'ometen. Un altre exemple són els reincidents que puguin acabar entrant a una altra presó fora de Catalunya. Tampoc no es compta als estrangers que, un cop alliberats, aprofiten l'espai Schengen per emigrar a altres països de la Unió Europea. Els immigrants són actualment la meitat de la població penitenciària a Catalunya, tenen menys arrelament que els autòctons i una part decideix marxar. I, un cop fora, no se sap si tornen a reincidir o no. I, en cas que ho fessin, el sistema penitenciari català ja no els pot comptabilitzar.

Per calcular la reincidència penitenciària tampoc no es comptabilitzen els nous delictes comesos als centres penitenciaris. Ni les anomenades Mesures Penals Alternatives per evitar l'entrada a la presó (promogudes pel Govern i que als anys de l'estudi van ser de més de 14.000 casos anuals). Ni tampoc els acords entre les parts amb mediació extrajudicial (en els cinc anys d'estudi hi va haver 5.500 casos) ni les possibles defuncions.

A més, tampoc no es té en compte en aquest estudi la reincidència dels interns que, en el seu primer delicte, eren menors d'edat (entre 14 i 18 anys). Per tant, un xaval que surt del centre de menors amb 17 anys i torna a entrar a la presó als 21 anys, tampoc surt a les estadístiques.

4- Menteixen a la comparativa amb França

Aquesta és, sens dubte, una de les tergiversacions principals que fa l'esquerra respecte a la reincidència. Com hem vist, repeteixen allò que “aquí la reincidència és del 20% i a França és del 40%”. Però Marea Blava torna a destapar l'engany.

Cada país comptabilitza la taxa de reincidència a la vostra manera. L'esquerra presumeix que França té el 40% de reincidència, encara que realment és del 45%. Però la principal trampa és que es tracta de la reincidència judicial, és a dir, reincidents condemnats o amb causes judicials obertes. A més, l'estudi a França va durar dos anys, en comptes dels cinc de Catalunya. És a dir, per comparar honestament la realitat catalana amb la francesa, la reincidència judicial aquí (53%) és clarament superior a la dels nostres veïns (45%).

També és superior la taxa de reincidència judicial a Catalunya respecte a la d'Alemanya, que va fer un estudi a tres anys i va sortir una reincidència judicial del 46%, inferior a la reincidència judicial a Catalunya (53%). Un altre estudi alemany que va durar tres anys va elevar aquesta mateixa reincidència fins al 66%.

Per tant, aquells que s'omplen la boca de perseguir els 'bulos' i les 'fake news' d'una suposada “extrema dreta”, resulta que no tenen problemes per utilitzar-los i tergiversar dades per beneficiar el seu particular relat. Un relat que diu que “el sistema penitenciari català és un èxit”. Tot i això, les dades i la realitat que es viu a les presons posen en dubte aquest suposat “èxit”.