Europa Press Admeten que l'acollida de 'menes' costa més de 4.000 € al mes per cada menor
La partida per als 'menes' supera àmpliament d'altres com discapacitat o atenció a persones grans
El Ministeri de Joventut i Infància ha deixat negre sobre blanc el preu real de mantenir un 'mena' a Espanya. A la fulla de càlcul que acompanya la seva nova proposta de repartiment hi apareix la xifra que la majoria de comunitats feien servir internament. És a dir, 145 € diaris per plaça, uns 4.350 € mensuals. Aquest és el nivell de despesa que ara es pretén finançar amb només 35,75 € al dia, una rebaixa propera al 80 % que ha provocat la rebel·lió autonòmica.
Del “cost real” al “model low cost”
Castella-la Manxa va posar veu al malestar després de la fallida Conferència Sectorial del 17 de juliol. La seva consellera de Benestar Social va recordar que acollir els gairebé 4.000 menors pendents de trasllat des de Canàries i Ceuta costarà uns 250 milions aquest any. Amb 100 milions, va explicar, amb prou feines es cobreixen els tres primers mesos d'assistència. Així, el cost per menor cauria de 145 € a 35,75 €.
Les comunitats del PP van plantar la reunió, però no estan soles. Canàries i Castella-la Manxa comparteixen el diagnòstic d'inviabilitat. Totes coincideixen que la xifra de 145 € no era generosa: es va calcular el 2021 i inclou millores contractuals avui ineludibles, com ràtios d'educadors i seguretat privada als centres. La retallada, afirmen, obligaria a “desmantellar serveis essencials o tancar dispositius”.
Més de 4000 euros al mes per 'mena' | Europa Press
Catalunya confirma el compte: 134,86 € diaris
La discussió estatal arriba quan Catalunya també va publicar els seus propis números. En resposta parlamentària a Vox del passat març, el Departament de Drets Socials va admetre que va gastar 115,5 milions el 2024 per atendre 4.802 menors estrangers. La dada equival a 134,86 € diaris, és a dir, 4.045 € al mes per jove tutelat. La xifra supera de llarg els 2.000 € mensuals que la Generalitat destina de mitjana a una plaça residencial per a gent gran o dependents.
A més, a Catalunya, la tutela es prolonga més enllà de la majoria d'edat per facilitar la integració laboral. Aquest allargament eleva encara més la despesa. A més, l'administració reconeix que manté joves l'edat dels quals és “dubtosa” perquè prima el principi de vulnerabilitat. Això explica que l'escàndol de la DGAIA es produís en un lloc com Catalunya.
Catalunya ha quedat fora del repartiment | Agencia
Un forat als pressupostos socials
L'encreuament de dades confirma que els 4.000 € al mes són el rang mínim per a una acollida “digna”, tal com exigeix la llei. Si s'aplica als 3.975 menors que el Gobierno vol reubicar, el cost anual s'acosta als 190 milions. L'aportació promesa de 100 milions només cobreix el 53 % del desemborsament, i a més s'esgota el primer trimestre. Les comunitats haurien de finançar els nou mesos restants sense fons estatals.
A Catalunya el problema és estructural. El nombre de menors atesos s'ha duplicat des del 2022, i els serveis socials alerten de saturació. Els sindicats del sector demanen més personal estable i denuncien contractes temporals que impedeixen construir vincles educatius sòlids. Mentrestant, el debat polític gira entorn de “l'equitat” en el repartiment de recursos: l'oposició qüestiona que es destini el doble als 'menes' que als grans dependents.
Escenaris oberts
El Ministeri insisteix que l'acollida és competència autonòmica i que la seva aportació pretén cobrir només la fase d'emergència. Les conselleries repliquen que el sistema col·lapsarà si la xifra diària no torna als 145 €. Amenacen fins i tot de recórrer el decret de repartiment davant el Constitucional.
En paral·lel, Catalunya, País Basc i Navarra queden exemptes del contingent obligatori, tot i que la Generalitat s'ofereix a rebre almenys 31 menors. Aquest gest no alleuja la tensió pressupostària. Amb cada plaça valorada en més de 4.000 €, el compromís afegeix 1,5 milions anuals a la factura catalana.
Més notícies: