María Liz dóna un dit al seu fill Erik, que ha estat el primer nadó nascut el 2024 a Madrid, a l'Hospital Universitari La Paz, l'1 de gener del 2024, a Madrid (Espanya)
POLÍTICA

El 52,6% de nens nascuts a Catalunya tenen com a mínim un progenitor estranger

La demografia és amb molta diferència el factor que modifica amb més força la realitat social de Catalunya

Catalunya experimenta en aquests moments un canvi demogràfic que modificarà per complet la composició social i cultural de la regió. Segons les últimes dades - donades a conèixer per Jon González en xarxes socials - l'any 2023 van néixer a Espanya un total de 320.656 nadons. D'ells, el 38,8% tenia almenys un progenitor nascut fora d'Espanya.

Aquest percentatge ascendeix de manera notable a Catalunya, on el 52,6% dels nadons tenen almenys un dels seus pares estranger. En contrast, en regions com Extremadura, aquesta xifra es redueix al 14,8%:

Aquest fenomen reflecteix un procés demogràfic singular a Catalunya, on la població estrangera no només ha augmentat de manera significativa, sinó que també té un pes més gran en les franges d'edat en les quals es produeixen la majoria dels naixements. Les dades de l'Institut Nacional d'Estadística assenyalen, per exemple, que més del 40% de la població catalana entre 25 i 39 anys és d'origen estranger. I en alguns grups específics aquesta proporció supera el 50%.

Transeünts immigrants en un cèntric carrer de Barcelona caminant d'esquena a la cambra

Aquest canvi està acompanyat per una disminució constant de la població autòctona en edat fèrtil. Entre gener i abril de 2025, van arribar a Catalunya 14.500 persones procedents de l'estranger, mentre que la població local va disminuir en 10.000 habitants. Aquesta dinàmica implica una renovació generacional basada principalment en els fluxos migratoris i en una major taxa de natalitat dels col·lectius estrangers.

L'índex de fecunditat també reflecteix aquesta realitat. El 2023, la taxa de fills per dona a Catalunya va assolir un mínim històric d'1,1. No obstant això, aquesta xifra oculta diferències importants segons l'origen de les mares.

La fecunditat mitjana de les dones estrangeres va ser notablement superior, amb un índex d'1,32 fills per dona, mentre que en les dones autòctones es va situar en 1,06. Destaca, a més, la distribució territorial, amb municipis com Salt, Lloret de Mar i Salou registrant percentatges de fills de mares estrangeres que superen el 50%.

Canvi demogràfic i cultural

El canvi demogràfic no només és quantitatiu sinó també cultural. Les poblacions estrangeres presents a Catalunya procedeixen de regions amb taxes de natalitat que dupliquen o fins i tot tripliquen les de la població local. Aquest fet contribueix a una substitució demogràfica progressiva, terme que descriu la reducció de la població autòctona acompanyada d'un augment en la presència d'estrangers i els seus descendents.

Un grup de joves asseguts en un banc a una plaça, amb edificis residencials de fons.

Diversos informes acadèmics, com els emesos pel Centre d'Estudis Demogràfics i la universitat CEU-San Pablo, alerten sobre la magnitud d'aquest procés. Segons aquests estudis, si continuen els fluxos migratoris i les tendències actuals de fecunditat, els immigrants i els seus descendents seran majoritaris a Catalunya en les pròximes dècades.

En termes generals, el creixement demogràfic de Catalunya se sustenta en un saldo migratori positiu. La població total va augmentar un 1% en l'últim any, superant els 8,1 milions d'habitants, amb un creixement de la població estrangera que ja representa més del 25% del total. Aquesta realitat té conseqüències directes en aspectes com el mercat laboral, l'educació, l'habitatge i les polítiques socials, que hauran d'adaptar-se a una societat cada vegada més diferent.

➡️ Política

Més notícies: