Elogi fúnebre de Francina Armengol

Caurà Francina, caurà amb estrèpit i mereixement, com estatuària molesta, com cosa que fa nosa. Ella, que va exportar a Madrid el seu esquerranisme de platja de genoll gruixut, les seves maneres de senyora amb problemes i gintònic, la seva afecció pels negocis laterals. Caurà Francina com cauen les fulles del calendari o els turistes pels balcons de Magaluf: per la mateixa naturalesa de les coses, sense que calgui insistir gaire. 

Quan pregunten per Armengol, la resposta indicada és: espera sempre el pitjor. Durant els seus llargs anys de política mallorquina va inventar, ella soleta, un socialisme de diumenge consistent a enganyar sempre, a tothom, en qualsevol circumstància, de manera constant i minuciosa.

Es va plegar als hotelers i va instaurar uns nivells de massificació marabúntics; va descuidar l’educació i la llengua pròpia mentre en públic s’abraçava als caps pensants del poc catalanisme raonable que encara queda; va gestionar la COVID amb maneres de tirania africana, segrestant escolars mentre ella i els seus s’emborratxaven a altes hores de la matinada al Hat Bar; va produir legislació LGTBI, va obrir fosses i va promulgar feminismes absurds, és a dir, va portar a la perfecció el zapaterisme que va conduir al sanchisme. Sobretot, va mentir a totes hores i va crear xarxes clientelars en tot allò que va tenir a l’abast. Algú s’estranya que donés suport a Pedro Sánchez des del primer minut? 

Els anys de l’armengolat es van caracteritzar per una nova fórmula per a l’esquerra: el PSOE aportava la massa de votants i l’extrema esquerra (MES i Podemos) la ideologia. El resultat era una mena de frentisme embogit que ella, amb els seus estilismes de fritanga, va convertir en una perfecta maquinària de tumult i misèria moral. Sota Francina es van disparar el preu de l’habitatge i el problema de les pateres, sota Francina es va enfonsar l’educació pública i certa empresa de jardineria (lligada per pura casualitat a certes persones) va assolir nivells babilònics de rendibilitat. 

Quan va ser desallotjada pel PP de Marga Prohens, Pedro va venir al rescat i la va convertir en la segona autoritat de l’Estat, només per sota dels escots artificials de Letícia. Ja vam advertir aleshores les calamitats per venir. En amb prou feines dos anys, ha quedat atrapada per les seves mentides i tripijocs, ella soleta, sense que hagi estat necessària la col·laboració de ningú. Darrerament, l'UCO ha estat a la seu del Govern Balear, buscant informació sobre els negocis d’Armengol amb la trama Koldo. En realitat, no hi ha res a investigar, perquè tot es coneix des de fa temps i està publicat pertot. Caurà Armengol com cauen els ídols pagans, per elemental justícia de la llei de la gravetat, caurà Armengol i ningú la plorarà, caurà i mai més no podrà aixecar-se. 

El sanchisme consisteix en la creença que l’esquerra només pot governar en forma de Front Popular, mitjançant l’aliança de la socialdemocràcia (forma pura de l’estupidesa) amb les esquerres perifèriques i estalinistes (forma pura de la gangrena moral), en un constant contuberni regit per la mentida, la corrupció i l’estrany apogeu de dotzenes de ministres histèriques. Francina ha aportat la seva particular versió de la fórmula, amb matisos etílics formidables i un enrenou de sobretaula i fandango mariner. En ambdós casos, l’eix del seu discurs ha estat una grollera dicotomia: o nosaltres o el feixisme.

Malauradament, el que ve no és més que la versió blavosa de la socialdemocràcia, liderada per don Alberto Núñez Feijóo, llagostí rosaci, cretí en forma de paraigua, polpa del pur no-res. No és el socialisme el que està implosionant, sinó una interpretació de la paraula “democràcia” pensada per a finals del segle XIX, totalment superada per les circumstàncies. Tot això, per descomptat, als mallorquins ens és igual, perquè estem ocupats a passejar en bicicleta i ser feliços. Això sí, tenim una ampolla de cava a la nevera, preparada amb tot l’amor, per al dia que caigui Francina.