La caiguda del 'xiringuito' suprem

Aquesta setmana hem vist com queia el darrer mite indepe, el de “la gent”. Eslògans com “la gent sempre hi és”, “la gent mai no falla”, que mai no es va saber gaire bé a qui es referien, han quedat finalment acotats.

“La gent” són tres mil afiliats al CxR, que han votat a favor de boquejar la investidura de Pedro Sánchez, abocant Puigdemont a un dilema sense solució possible.

Si continua creient a “la gent”, aquest indeterminat donem del que emanava la legitimitat indepe per saltar-se a la torera tota llei que li posessin per damunt, aleshores ha de donar per bo el vot dels tres mil afiliats al seu Xiringo Suprem i quedar-se a Waterloo a menjar patates fregides i musclos durant els pròxims quaranta anys, a més d'arruïnar la possibilitat que milers d'encausats es vegin lliures dels seus processos judicials.

Si voleu tornar a Girona a passejar enmig del clam de les tietes, heu d'anar en contra, de manera directa i clamorosa, d'una votació que ningú va demanar i a la qual pràcticament ningú no va acudir (va votar el 5% dels afiliats al Xiringuito Suprem).

Ell solet, víctima de la seva retòrica del 'no surrender' i d''Espanya = Turquia', s'ha posat la soga al coll. Només podrà tornar traint el criteri dels pocs que resisteixen encara al voltant de les seves mentides i propiciant la investidura del president del país feixista i agressor contra el qual fa sis anys, clamant, juntament amb l'inefable Comín, sempre a l'hora de l'aperitiu.

Unes paraules d'afecte per a Toni Comín, rei del canvi de jaqueta i de la retòrica guerrera, que haurà de tornar al piano i les galetes, sigui quina sigui la solució d'aquest embolic.

La seva gestió del 'Xiringuito Suprem' serà recordada com a exemple de crueltat innecessària cap als seus: la dissolució sumaríssima de l'Assemblea de Representants, òrgan especialment ridícul al qual es van presentar llunàtics dels quatre confins de l'orbe, va tenir l'altura moral del nen que se n'emporta la seva pilota i deixa els altres sense poder jugar.

Ara haurà de trobar una nova causa justa per la qual caminar esbroncant els altres amb la seva gestualitat maníaca i la seva falsa emotivitat, atès que la seva trajectòria PSC-ERC-JUNTS sembla que ja no té més recorregut.