
La Taberna Garibaldi: un elogi
Com sempre dic, és important que els malvats estiguin entretinguts perquè la resta puguem viure en pau

Molta broma s'està fent a les xarxes socials sobre el crowdfunding de la Taberna Garibaldi, però la cosa sembla que està funcionant i Pablo Iglesias, en el moment en què s'escriu aquesta crònica, ha recaptat més de 115.000 € per moure el seu negoci a un nou emplaçament.
Com hem explicat en altres ocasions, és important que els malvats estiguin entretinguts en alguna cosa, perquè la resta puguem viure en pau. Que Pablo Iglesias vol tenir una versió pollosa de Cheers? Endavant, només faltaria. L'ideal hauria estat que muntés el seu tuguri en alguna cova del desert del Gobi, però tampoc no ens podem queixar. El mateix val per a la petita tropa de fanàtics que encara viuen hipnotitzats pel Verí de Galapagar. En comptes d'intentar tornar a les institucions (d'on van ser higiènicament desallotjats per la massa votant), ara volen gastar-se els seus diners en ous ferrats amb xistorra antifeixista? Cap problema, cadascú fa el que vol amb el seu colesterol.

En la seva fase final, el món dels Iglesias-Montero ha deixat veure clarament el seu caràcter violent: a la nova Garibaldi, a part d'actes polítics, hi haurà temps per a "concerts de cantautors" i "recitals de poesia". Estem parlant, per tant, d'un establiment en què la clientela serà maltractada de forma salvatge, inhumana, despietada.
De fet, un dels socis (el més propens a excessos lírics) és argentí, de manera que ens podem fer una idea de la magnitud de la tragèdia. Per això cal donar suport a aquesta mena de projectes: en cas contrari, els cantautors argentins antifeixistes es mouran per tot arreu, buscant on pondre el seu ou. És important que estiguin entretinguts en algun lloc, a ser possible insonoritzat, i que no molestin la població civil.
Seguint el camí marcat pel seu Mascle Alfa, seria convenient que Irene i el seu grup d'amigues trobessin també algun hobby. Aquests mesos al Parlament Europeu han estat un primer inici, però caldria ajudar-les a projectar el seu temps i la seva energia (la seva histèria cridanera, la seva estupidesa infrahumana) en alguna tasca que les mantingués ocupades, a ser possible a la més remota distància. Potser algú les podria convèncer perquè, ara que Elon Musk s'ha posat les piles, s'embarquessin rumb a Mart acompanyades d'un grupet de dones amb penis per muntar una colònia transfeminista interplanetària.

Sens dubte, si fessin un crowdfunding per deixar el planeta Terra, molts posaríem tots els nostres estalvis per donar suport a la iniciativa. Tot serien avantatges. També podrien traslladar-se a Gaza per viure al costat dels camarades de Hamàs una bonica utopia d'apoderament femení, a base de burques i lapidacions. De fet, els quilòmetres de túnels sota la ciutat de Gaza podrien ser aprofitats: tècnicament res és més senzill que introduir Irene & Co. en un forat sota terra i després clausurar la sortida amb murs de formigó armat de deu metres de gruix.
L'únic que sabem amb certesa respecte del futur de Podemos és que Irene serà la candidata a la Presidència del Govern amb la idea de "tornar a posar en peu l'esquerra transformadora", és a dir, per seguir cobrant un sou de sis xifres i seguir alliberant violadors com qui allibera coloms de la pau en una funció escolar de final de curs. Pablo es dedicarà a les truites de patates i al seu canal de YouTube i demanarà diners per quan hagi de passar la ITV del cotxe. Assaltar els cels, aquesta era la missió: han acabat assaltant la butxaca dels seus, això sí, sense deixar de fer soroll. Encara ens donaran grans moments còmics, gaudim del circ mentre duri.
Més notícies: