Sánchez al servei de Soros

No és que m’hagi sorprès, però m’ha repugnat enormement veure el president d’Espanya publicar un article melodramàtic, demagògic i nauseabund sobre les regularitzacions que ha promogut el Govern a l’esquena dels espanyols amb un pacte de la vergonya amb Podemos.

Els agrada molt la democràcia, però debatre al Congrés o fer un referèndum no volen, no perquè no els agradin els referèndums, sinó perquè saben que el perdran. Són demòcrates selectius, igual que aposten per la regeneració democràtica i contra la corrupció, però només contra el PP; quan els corruptes són ells intenten ocultar-ho tot.

Vaig descobrir l’article de Sánchez perquè el va compartir Àlex Soros, l’hereu en vida de l’infame George Soros. Per a qui no ho sàpiga, és un dels exponents del gran capital internacional, sí, aquest contra el qual se suposa que lluita Sánchez, però el partit del qual i el seu entorn d’associacions i ONG estan regats amb els diners d’aquests criminals, perquè això és el que són, més que qualsevol que estigui a la presó. Els sanchistes, de cara a la galeria, van de lluitadors contra els poderosos i no són més que els seus gossets falders.

Com no podia ser d’una altra manera, el president espanyol defensa les regularitzacions i el model migratori de massificació amb un discurs classista i allunyat de la realitat en què els immigrants venen o han de venir per fer certes feines que els altres no volem fer. Si paguessin com han de pagar i no fomentessin l’arribada de mà d’obra barata per enriquir-se, potser podríem evitar la degradació dels llocs de treball i els milions d’aturats nacionals que tenim podrien ser absorbits pel mercat laboral.

Tot i que, és clar, se m’oblida que no només l’esquerra traïdora és qui promou això, també ho fan la patronal i la Conferència Episcopal. Tots es donen la mà com a germans, units pels diners i la destrucció d’Espanya. Així són els grans poders a Espanya, agenollats davant els empresaris supranacionals i les seves corporacions. De la Unió Europea i dels seus buròcrates millor ni en parlem; ells són els que van forçar els primers canvis a Espanya sobre nacionalitats, adopció de refugiats i altres qüestions relacionades.

Tant de bo no haguem d’aguantar mai més ningú dient-nos que el Govern s’enfronta als tecnòcrates, empresaris mafiosos i altres cantarelles, però em temo que continuaran amb el mateix argumentari buit i que, lamentablement, molta gent continuarà creient-s’ho, almenys a mitjà termini. Espero que algun dia, com més aviat millor, el gruix dels espanyols s’adoni que ens polaritzen els uns contra els altres per tenir-nos ocupats mentre ells es reparteixen les riqueses del país i cada vegada ens sotmeten una mica més.