Muntatge amb una manifestació multitudinària en un carrer de Barcelona i un tren de Rodalies de Catalunya sobre fons rosa.
OPINIÓ

Un dia més a la Catalunya dels 10 milions

Entre vagues i serveis al límit, la rutina se sosté per inèrcia i el cansament creix al carrer

Imatge del Blog d'Octavio Cortés

Un dia laborable qualsevol, un dijous sense res d’extraordinari. Tenim els professors en vaga no per un motiu concret, sinó per la degradació total del sistema educatiu i de les seves condicions laborals. Evidentment, els que durant anys n’havíem avisat érem uns feixistes.

D’altra banda, tenim els metges en vaga, tampoc per cap detall concret, sinó per la degradació total del sistema sanitari i de les seves condicions laborals. Els trens? La idea que els trens funcionin i arribin a l’hora ja fa temps que s’ha descartat com a impossible. Si no hi ha morts, ja ens conformem amb anar constatant el grau de caos de cada jornada. Els pagesos en peu de guerra contra la campanya sostinguda des de les institucions europees contra el sector primari. Mentrestant, TV3 parla d’homes embarassats i els okupes i carteristes viuen el seu somni. Un dia més a la Catalunya dels 10 milions.

Governa l’esquerra a la Moncloa i a les dues bandes de la plaça Sant Jaume, això cal recordar-ho. El naufragi és absolut i la població ja només suplica uns nivells mínims de seguretat i ordre i poder accedir a béns i serveis de primera necessitat sense pagar preus desorbitats. Als premis Gaudí, artistes que ningú coneix i que mai despertaran cap interès, en cap circumstància, saluden els immigrants i la causa palestina. Un dia més a la Catalunya dels 10 milions.

Un regidor de la CUP de Santpedor agredeix un policia mentre intenta impedir la presa de possessió d’un càrrec electe d’Aliança Catalana. Rufián intenta unificar i encapçalar l’esquerra perifèrica espanyola i els de Bildu i els del PNB li tanquen la porta als nassos. Bob Pop continua amb la seva campanya per intentar guanyar l’alcaldia de Barcelona i destruir la ciutat d’una vegada per totes. S’anuncia per d’aquí unes setmanes una nova flotilla cap a Gaza. Un dia més a la Catalunya dels 10 milions.

Gabriel Rufián, seriós amb els braços oberts, al congrés dels diputats

La llengua catalana va camí cap a convertir-se en una peculiaritat folklòrica, la natalitat entre els nadius marca registres propis d’extinció ètnica. La dona de Puigdemont continua amb el seu programa de televisió, Oriol Junqueras continua amb les seves pregàries i l’ANC sobreviu com a associació d’esplai per a la tercera edat. Algun dels responsables d’aquesta situació de desastre tem pel seu futur? Ni un de sol.

L’única proposta nova que arriba des de la classe progressista governant és censurar les xarxes socials, única vàlvula d’escapament pel descontentament dels ciutadans. Vivim una distopia, un col·lapse final, un episodi de dissolució civil? No, estimat lector, només és un dia més, un dijous qualsevol, a la Catalunya dels 10 milions.

➡️ Opinió

Més notícies: