El ridícul de Junts (bis)

Fa una setmana, en aquesta mateixa columna, els parlava del ridícul que havia fet Junts per Catalunya amb la qüestió de la moció de confiança contra Sílvia Orriols a Ripoll. No pas pel fet que la decisió final, la de no sumar els seus vots a ERC, PSC, CUP i un partit independent, fos la incorrecta. Més aviat crec que, amb la rectificació, amb la marxa enrere, és on van encertar. No desobeint la voluntat popular dels ripollesos. Però tot el que els va dur fins aquí, va ser ridícul i lamentable. Made in Waterloo.

Doncs set dies després, estimats lectors, i malgrat que hi ha altres temes que crec que mereixen la nostra atenció, em veig obligat a parlar-vos de nou del ridícul de Junts. Doncs, per aquells que hem defensat a Madrid que Carles Puigdemont no era Oriol Junqueras i que JxCat no era el mateix que ERC, el que vam veure el dilluns, la nova baixada de pantalons dels juntaires, ens deixa en molt mal lloc. I ens força a reconèixer que Puigdemont sí que és Junqueras i que Junts sí que és el mateix que ERC. O potser fins i tot pitjor. Doncs els republicans capitalitzen millor les concessions atorgades per part de Pedro Sánchez.

Per fer el que vau fer dilluns, senyors de Junts, no calia muntar el circ que vau muntar. No calien ultimàtums que han acabat en res. Ni rodes de premsa a Brussel·les amenaçadores. Ni exigències de reunions a Suïssa urgents. Ni les llàgrimes que vau vessar, a mitjan gener, quan la Mesa del Congrés dels Diputats donava llargues a la proposició no de llei per obligar Sánchez a sotmetre's a una qüestió de confiança. Per cert, una altra baixada de pantalons, amb la darrera modificació del text, passant d'exigir a demanar que consideri.

Fa una colla d'anys, un home dels que dignificava la política, no pas com ara, el president Josep Tarradellas, va dir de forma molt encertada que "en política es pot fer tot, menys el ridícul". I vostès, senyors de Junts, han tornat a fer el ridícul. Per segona setmana consecutiva. De forma volguda i conscient, sabent que, lluny del que vàreu intentar fer creure, no sou vosaltres qui domineu a Sánchez. És el president espanyol el qui us domina a vosaltres. El que fa el que vol amb Junts. Sánchez i, per què no dir-ho, José Luis Rodríguez Zapatero. El que anticipa, en un míting del PSOE, que un cop més heu anat 'de farol'.

Cadascú té la capacitat d'escollir com se suïcida. No seré jo, pobre de mi, qui digui a Junts com ha d'explotar. Però, veient el que veig, aneu pel camí correcte per convertir-vos en Ciutadans. Per passar a ser una força residual, en una Catalunya governada anys i panys pel PSC de Salvador Illa, amb el suport d'una ERC que, mentrestant, sense fer soroll, sense circs ni grans estridències, va aconseguint petites (i no tan petites) victòries que els deixa en millor capacitat negociadora que a vostès.