Punts de vista contraposats

Malgrat el fort impacte de la inflació, la riquesa conjunta dels cinc homes més rics del món s'ha duplicat més des del 2020, passant de 405.000 milions de dòlars a 869.000 —uns 14 milions de dòlars per hora— mentre que la riquesa acumulada del 60% més pobre (gairebé cinc mil milions de persones) ha disminuït. Si segueix així, el món tindrà el seu primer bilionari d'aquí a una dècada, encara que la pobresa no serà erradicada fins d'aquí a 229 anys.

El paràgraf anterior està extret de l'informe Desigualtat SA, d'OXFAM Intermón, publicat el mateix dia que les elits empresarials es reunien al Fòrum Econòmic Mundial a Davos. Aquest dossier posa de manifest que set de les deu empreses més grans del món tenen un mil milionari com a director executiu o accionista principal. El valor de mercat conjunt d'aquestes empreses és de 10,2 bilions de dòlars, xifra que supera el PIB sumat de tots els països de l'Àfrica i Amèrica Llatina.

La localitat suïssa de Davos va acollir, una vegada més, entre el 15 i el 19 d'aquest mes de gener, la trobada anual del Fòrum Econòmic Mundial que aquest 2024 s'ha reunit sota el lema "Reconstruint la confiança". Aquest esdeveniment congrega entre caps d'estat i de govern, directors executius d'empreses, representants de la societat civil, mitjans de comunicació globals procedents d'Àfrica, Àsia, Europa, Orient Mitjà, Amèrica Llatina i Amèrica del Nord, prop de 2.500 personalitats, amb l'objectiu de treballar plegats per reconstruir la confiança i donar forma als principis, polítiques i associacions necessàries per afrontar els reptes que planteja l'any 2024.

La guerra a Ucraïna i l'augment en la inflació i els tipus d'interès han desencadenat transformacions importants i en aquesta reunió es pretenia abordar els riscos sistèmics per evitar la incertesa i la fragilitat. El Fòrum de Davos 2024 ha buscat impulsar solucions amb visió de futur i abordar els reptes mundials més urgents mitjançant la cooperació publicoprivada.

No hi ha dubte que aquestes trobades, eminentment, econòmiques, tenen, també, una estreta relació amb la política. Per això, no és casual que cada any acudeixin a la cita els líders polítics més en voga en el moment.

Aquesta vegada va ser l'ultraliberal argentí: Javier Milei, l'estrella de l'esdeveniment. No podia ser altrament perquè aquest hooligan social, nouvingut a la cúpula del poder, és un defensor a ultrança del lliure mercat i aquest és el vedell d'or dels executius que omplien a rebentar la sala de convencions.

Segons el líder argentí, el món es troba en mans del socialisme a tot el planeta. “Estic aquí per dir-los que Occident està en perill. Arreu del món, els líders que han de defensar els seus valors es troben cooptats per una visió del món que condueix al socialisme i a la pobresa. A les darreres dècades, motivats alguns pel desig benpensant de voler ajudar el proïsme, i altres pel desig de pertànyer a una casta privilegiada, els principals líders del món occidental han abandonat la llibertat per l'anomenat col·lectivisme, que és la causa de tots els problemes”, sostenia Milei, mentre executius, polítics i periodistes internacionals escoltaven la traducció —va parlar en castellà— i es miraven sorpresos perquè si alguna cosa brillava per la seva absència a Davos era el socialisme, perquè ni hi era ni se l'esperava.

“El capitalisme és l'única eina que tenim per acabar amb la gana i la pobresa al planeta. La doxa[opinió, en grec]de l'esquerra és atacar el capitalisme perquè, segons ells, és injust. Diuen que és dolent perquè és individualista i breguen per la justícia social. Però aquest concepte que s'ha posat de moda al món, el de la justícia social, és una idea injusta, violenta, perquè els impostos es cobren de manera coactiva. Ningú no paga impostos voluntàriament. L'Estat es finança a través de la coacció. Si una empresa genera bon producte anirà bé, si l'Estat castiga el capitalista per tenir èxit, destrueix els seus incentius, i la coca serà més noia. El col·lectivisme lliga l'emprenedor de les mans”, va prosseguir impertèrrit el personatge.

Tot i això, resulta que l'estudi d'OXFAM Intermón diu que: Per a la majoria de les persones a tot el món, l'inici d'aquesta dècada ha estat tremendament difícil. 4.800 milions de persones són més pobres avui que el 2019. Per a les persones més pobres (generalment dones, persones racialitzades i grups exclosos de la societat), la vida quotidiana ha esdevingut encara més difícil. La desigualtat mundial, és a dir, la bretxa entre el Nord i el Sud global, ha crescut per primer cop en 25 anys. Els preus estan superant els salaris a tot el món: Centenars de milers de persones veuen com cada mes els seus salaris donen per a menys i les seves perspectives d'un futur millor es dissipen. El col·lapse climàtic, impulsat pels superrics, està augmentant dràsticament la desigualtat global. El descontentament social creix de manera exponencial. Als governs els resulta impossible mantenir les seves finances a la superfície davant l'augment del deute i l'escalada dels preus de les importacions de combustible, aliments i medicines. Els països de renda baixa i de renda mitjana-baixa desemborsaran prop de 500 milions de dòlars diaris d'aquí al 2029 en concepte d'interessos i pagaments de deute, i hauran de fer dràstiques retallades a la despesa per poder pagar els seus creditors. I, sovint, aquestes retallades tenen un impacte especialment perjudicial per a les dones.

De manera conscient i deliberada he volgut contraposar en una mateixa columna dos visons totalment oposats de la situació en què vivim; ara cadascú és molt lliure de prendre partit per la que consideri més propera a la realitat, però que ningú oblidi que, per aquí, hi ha molts Milei emboscats, aguaitant la seva oportunitat.