Operació Catalunya: l'arbre, el bosc i els mitjans partidistes

L'operació Catalunya continua marcant l'actualitat mediàtica en certs sectors de la premsa catalana. Sobretot aquella que fa temps que ha escollit partit polític i no dubta a treure la bufanda i animar els seus. La "investigació" de diversos mitjans promet allargar-se en el temps, si més no fins que la llei d'amnistia sigui una realitat.

Hem de partir de la base que tan legítim és l'independentisme polític com que l'Estat faci servir les seves armes legals si considera que es desafia la llei com va passar el 2017. I això els partits indepes ho sabien: si presentaven batalla a l'Estat era per guanyar-la, perquè a l'altra banda de la partida hi havia un país que feia servir la seva maquinària per intentar conèixer els teus passos i moviments. Fins aquí, era previsible.

El que ja no és acceptable i ha de ser perseguit és que un govern usés informació falsa, s'inventés comptes corrents i instés l'aparell judicial a crear causes sense proves. Si això va ser així, com sembla i queda clar, algú s'ha d'explicar i respondre davant de la justícia. Ho va dir Alejandro Fernández, president del PP català: "La unitat d'Espanya es defensa amb idees i amb la llei. Tota la llei, però només la llei".

Un dels aspectes que més sorprèn entre determinats sectors periodístics catalans és que tot allò que s'està publicant de l'operació Catalunya ja se sabia. Això de l'espia francès, els comptes falsos de Trias, certes proves contra la família Pujol o el paper de Villarejo. De moment, els tres mitjans que han tingut accés a la documentació -per ordre de Moncloa- no ens han regalat res que sigui sorpresa.

Repeteixo: és normal que Xavier Trias surti enfadat, que decideixi anar a la justícia i que exigeixi que aquesta actuï. I, com a ciutadans, hem d'esperar que això passi, que la justícia vulgui investigar els fets. El més lògic seria que més enllà de l'espectacle mediàtic d'aquests últims dies, qui tingués la documentació l'hagués lliurat a Fiscalia. No recorden quan Pedro Sánchez presumia de tenir control sobre la Fiscalia?

Una estratègia clara de Moncloa

Pedro Sánchez ha demostrat ser més estrateg que polític. La seva ideologia canviant hauria de ser un problema per a Moncloa, però sempre hi ha una cortina de fum a la màniga per distreure l'atenció. Després de negar els indults abans del 23J i garantir que Puigdemont seria detingut temps enrere, el seu pacte amb Junts i la llei d'amnistia semblaven esculls insalvables. Però no hem de menysprear el president del Gobierno: hi havia la documentació de l'Operació Catalunya en un calaix esperant el moment adequat.

La manca d'ètica i legalitat de Mariano Rajoy i els seus és ara munició per al PSOE, la premsa partidista i Junts per Catalunya. Per una banda, Pedro Sánchez pot suavitzar la seva opinió pública, que continua sent contrària a l'amnistia. Els papers de l'operació Catalunya situen els amnistiats com les víctimes, els perseguits a qui cal 'indemnitzar'. A més, distancia els socialistes dels populars.

Carles Puigdemont pot justificar encara més el pacte amb Moncloa. El PSOE ja no és el PP i ajuda a posar llum a la foscor, que diria el seu bon amic Carles Porta. L'important, doncs, ja no és l'u d'octubre, les lleis de transitorietat, el 155, la presó o el Waterloo. És el que Fernández Díaz, Cospedal i els seus van fer des del Gobierno. Aquest és el marc mental en què es volen instal·lar Sánchez i Puigdemont.

I per arribar-hi, és indispensable el paper de la premsa partidista, que no ideològica. Perquè una cosa és que un mitjà de comunicació defensi una ideologia, cosa que passa i és de rebut si un no se n'amaga, i l'altra és la premsa de bufanda. Mitjans de comunicació que varien la seva opinió sobre l'amnistia, el Gobierno de coalició, la gestió de la immigració o l'educació en funció del que diu el seu partit de referència. Aquests intermediaris entre la gent i els dirigents polítics han convertit el periodisme polític en esportiu.

Com passa, per exemple, a Real Madrid Televisión i el cas dels àrbitres, tenim ara una "investigació" periodística dictada des de Moncloa i Waterloo. A veure si hi ha sort i ens ensenyen també papers del cas Pegasus.