President Rull

Dilluns passat, en una sessió solemne, el ple del Parlament va escollir Josep Rull com a nou president de la Mesa de la Cambra catalana. Convertint-se així en la segona autoritat de Catalunya. I conferint-li el tracte de MHP (Molt Honorable President). El país li devia a Rull, un servidor públic com pocs he conegut a la política catalana, el tracte de MHP. Possiblement se l’hauria merescut com a president de la Generalitat. Però en el seu moment es van escollir altres perfils.

Josep Rull, del qui aquests dies s’han dit moltes coses, s’han recordat moltes coses, és sobre tot això, un servidor públic amb majúscules. Un socialdemòcrata convençut, pragmàtic, que té Catalunya al cap i la seva gent al cor. Un independentista de tota la vida, dels que defensaven la independència de Catalunya a Convergència quan, els qui la van impulsar per interessos propis, la depreciaven.

Tinc la sort de conèixer al Josep Rull des de fa molts anys. 15 en concret. D’haver compartit cotxe amb ell, converses a l’ascensor de Còrsega 333, missatges de camí a Madrid quan el jutge Pablo Llarena decidia injustament empresonar-lo i missatges, hores prèvies al seu alliberament, amb la seva esposa, Meritxell Lluís, avançant-li el dia i l’hora que el Josep tornaria a ser lliure. Va ser la nit del 23 de juny del 2021. Feia quatre anys que la presó m’impedia de rebre el seu missatge anual de “Feliç Sant, Joan!”.

I per aquest coneixement que tinc del Josep Rull, dilluns, quan va ser escollit, vaig sentir una immensa alegria. Felicitat pel fet que a algú estimat i admirat li anés bé. Després de tot el patiment sofert. I ho vaig piular. I alguns no ho van entendre. Encara més, em van criticar ferotgement fruit de la ceguesa política, el sectarisme i fins i tot pot ser la ignorància.

Estic completament convençut que l’elecció de Josep Rull com a president del Parlament, que ens va sorprendre a pràcticament tots, ha estat un gran encert. De Junts, del seu partit, però també dels grups que l’hi van donar suport: ERC i la CUP. Pocs diputats hi ha al parc de la Ciutadella amb una voluntat d’arribar a acords, de conciliar i de treballar per tots i cada un dels catalans com el Josep Rull. 

“La base del Parlament és l’acord, el pacte, el consens…” va dir en el seu primer discurs com a president de la Cambra catalana. I així és com n’estic convençut que actuarà “amb la voluntat de construir”, com també va prometre. I sí, continuarà sent independentista però buscant el consens més gran des del respecte més gran. Amb risc d’equivocar-me, ja que fa temps que no li sento la frase en qüestió, que la repetia molt sovint, tot plegat per “tocar la lluna amb les mans”.