Qui és Josep Rull, el nou president del Parlament de Catalunya
Puigdemont ha decidit promocionar el sector més dur de la dreta convergent
Aquesta tarda arrenca la XV legislatura del Parlament de Catalunya amb el ple de constitució on es triarà la Mesa i la presidència del Parlament. Una elecció clau per a la carrera cap a la Generalitat que ara mateix té dos competidors clars, Salvador Illa (PSC) i Carles Puigdemont (Junts). El partit de Puigdemont ha avançat que el candidat serà Josep Rull, home de l'aparell del partit i del vell sector convergent.
El pla de Junts passa per aconseguir una majoria independentista a la Mesa que designi Carles Puigdemont com a candidat a formar govern. Però els socialistes volen fer valer els 42 diputats, i saben que la constitució de la Mesa avui és clau per a les seves aspiracions a governar. Caldrà estar molt atents a la sessió d'aquesta tarda, perquè també es començarà a dilucidar la possibilitat o no d'una repetició electoral.
En tot cas, la designació de Josep Rull com a candidat de Junts a la presidència del Parlament té una forta càrrega simbòlica. No només perquè seria el primer 'pres polític' a ocupar una institució de primer ordre a Catalunya, sinó també perquè tancaria el debat intern a Junts. Amb el seu ascens s'imposaria definitivament el sector convergent on Puigdemont s'ha donat suport per iniciar aquesta nova etapa, i culminaria el procés de recentralització del partit.
Qui és Josep Rull
Josep Rull Andreu, nascut a Terrassa fa 56 anys, és fill de botiguers del món tèxtil, catòlic practicant i pujolista de primera hora. Forma part de la segona generació de polítics catalans que van regenerar el projecte nacionalista conservador, i que després van canalitzar la transformació a l'independentisme. La seva llarga trajectòria política va viure un abans i un després amb el seu compromís amb el Procés i la seva entrada a la presó.
Advocat de formació, Josep Rull es va afiliar a les joventuts nacionalistes quan tenia 18 anys i va tenir el càrrec de secretari general. D'aquí va passar a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), fins a escalar al'Executiva Nacional del partit. El 1997 va ser elegit diputat i portaveu adjunt de CiU, i va passar per diversos càrrecs fins que el 2011 va ser nomenat secretari d'organització de CDC.
Connectat també amb el món municipal com a regidor a l'ajuntament de Terrassa, el seu enlairament va representar un canvi general a Convergència en un moment clau. Va ser just abans del gran viratge cap a l'independentisme d'Artur Mas, capità d'aquesta nova generació on també hi havia Rull. El 14 de gener del 2016, en plena efervescència del Procés, Carles Puigdemont el va nomenar conseller de Territori i Sostenibilitat, en una decisió que canviaria per sempre la seva vida.
Presó i tornada a la política
Després de signar el decret per a la convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre, va ser investigat per la justícia per prevaricació, rebel·lió, desobediència i malversació. Després d'un mediàtic judici va ser condemnat pel Tribunal Suprem per un delicte de sedició, i va entrar a la presó amb el seu company de partit Jordi Turull. Durant la seva estada a la presó de Lledoners va fer una vaga de fam de dues setmanes per “sacsar consciències”.
A més, el seu pas per la presó ens va permetre conèixer també la família: la seva dona Meritxell que va demanar públicament la llibertat del seu marit, i els seus dos fills de 9 i 14 anys. Després de beneficiar-se de l'indult de Pedro Sánchez i sortir de la presó, va convertir el captiveri en un orgull de la causa política catalana. “Vaig estar tres anys, quatre mesos i un dia per haver estat lleial al mandat democràtic del poble de Catalunya”, recorda en un dels seus missatges a les xarxes socials.
La seva sortida de la presó va significar el seu retorn a la política, amb què va jugar un paper fonamental en la lluita interna dins del partit. Rull va representar amb Turull la vella guàrdia convergent davant de nous sectors del partit que, aglutinats al voltant de Laura Borràs, representaven tendències ideològiques heterogènies. L'acord amb el PSOE va representar el triomf del sector Turull-Rull, que ara s'imposa novament amb la designació de l'egarenc com a candidat a presidir el Parlament.
Josep Rull representa efectivament les essències de CiU, que és el conservadorisme en allò polític i allò social. Idealista però alhora pragmàtic i amant de l'ordre, la seva presència al partit és un tallafocs a les vel·leïtats esquerranes o aperturistes dels nous sectors que representa Borràs. Per això la seva designació confirma el gir a la dreta de Puigdemont, que posa en un compromís ERC i la CUP a l'hora de votar la candidatura.
Més notícies: