Qui té por d'Elon Musk?

Des de la victòria de Trump el 5 de novembre, molt s'ha escrit sobre la influència d'Elon Musk en l'àmbit polític. Il·luminats com Gabriel Rufián, Emmanuel Macron o el Gran Wyoming, cadascun amb el seu grau propi d'imbecil·litat, han manifestat la seva inquietud i han deixat propostes de tots els colors. Fins i tot a Galapagar han sonat les campanes: Pablo Iglesias proposava aquesta setmana la creació d'una xarxa social pública per combatre a X, perquè ja se sap que qualsevol cosa en mans de la iniciativa privada ha de ser combatuda. Suposem que, segons Iglesias, també hauríem de tenir un Spotify públic, un PornHub públic, un Instagram públic, etc.

En realitat, més enllà de l'acudit, l'arrel del problema és la fòbia que té des de sempre l'esquerra amb la noció de llibertat individual. Quan Macron parla d'"ingerències" d'Elon Musk en la política europea, es refereix al fet que Musk publiqui les seves opinions en una xarxa social de la seva propietat. No hi ha manera legal de frenar això, sense caure en variants 2.0 de l'estalinisme. Si Musk té mala opinió de Keir Starmer o bona opinió de l'AFD davant les eleccions alemanyes de febrer, no pot dir-ho? És evident que Musk no és un opinador més, sinó el Màxim Influencer Planetari – però també és veritat que tot aquest cor de progressistes alarmats guardaria silenci si les opinions de Musk fossin en la línia del globalisme esquerrà que ha dominat els últims 15 anys de política europea.

L'esquerra, com sempre, falla en el diagnòstic. Elon Musk és qualsevol cosa menys un reaccionari. De fet és un futurista (en el sentit filosòfic) amb inquietants matisos transhumanistes, com ho demostra el desenvolupament de Neuralink. És un tecno-revolucionari amb tesis no molt llunyanes a les de Ray Kurzweil. El que succeeix és que veu el món amb els ulls d'un enginyer: tracta amb el tangible i per tant no accepta la bigarrada mitologia Woke d'islamistes benèfics, dones amb penis i micro-racismes quotidians.

Musk, és clar, defensa el lliure mercat, en l'econòmic i en l'intel·lectual. La seva visió és la d'un fonamentalista de la llibertat d'expressió. Creu que els processos darwinians de selecció natural operen també en el camp de les idees, per la qual cosa les millors idees emergiran de manera natural si es promou un ambient de lliure conversació global. Sap que ell solet derrotarà l'establishment mediàtic (tacat per a tota l'eternitat pel que va succeir en l'era COVID) i es planteja aquesta demolició com una festa a la qual tots estan convidats.

De l'altre costat, hi ha l'esquerra amb la seva defensa de la censura per protegir el burca, amb les seves polítiques d'arrasar el sector primari, amb els seus nens "nascuts en cossos equivocats", amb els seus Broncanos & Wyomings multimilionaris. No és estrany que estiguin perdent per golejada.