La Teisa i el transport públic a la Garrotxa

En un moment en el qual els diferents governs proclamen diàriament la necessitat d'utilitzar el transport públic, per evitar la contaminació que provoca l'ús del vehicle privat, fer cas a les seves peticions et fa veure el maltractament constant que, des de fa ja molts anys, pateixen algunes comarques catalanes.

Aquells territoris que no tenim tren, és a dir, que el nostre únic transport públic és l'autobús, depenem exclusivament d'empreses privades amb una concessió pública que fan el que volen. És el cas de la Teisa i l'autobús que cada dia uneix Olot i els pobles de la Garrotxa amb Girona, la nostra capital de província, i Barcelona, la capital del país.

Fa uns dies, pel fet que m'havia deixat la targeta de viatger habitual al meu domicili de Madrid, la T-10/120, que des de fa uns anys ens permet comptar amb unes tarifes més similars a les que paguen els nostres veïns per les Rodalies, malgrat que ni les freqüències ni el temps de trajecte és el mateix, em va tocar pagar el preu complet del bitllet.

En el moment que em van dir l'import que havia d'abonar pel viatge, em vaig quedar de pedra. 24 euros, sí, 24 euros, per fer un viatge d'Olot a Barcelona. Un trajecte que amb cotxe privat suposa un cost que no arriba als 14 euros i una hora i quart de rellotge, una hora i deu minuts menys de les 2.25 que triga l'autobús si passa per Banyoles.

I és que, malgrat la importància que té Olot, com una de les capitals de comarca importants del país, i de les moltes persones que viuen a la ciutat i treballen a Barcelona, amb desplaçaments diaris que a causa de les condicions de la Teisa opten pel vehicle privat, excepte en els dies laborables, amb dues expedicions diàries amb una única parada abans d'enfilar Bracons, no hi ha cap autobús que cobreixi la ruta directament. Reduint el temps de viatge i fent el transport públic en una eina a disposició dels ciutadans realment atractiva i útil. El cap de setmana sempre és obligada la visita turística a Vic o a alguns dels pobles de la Garrotxa.

Doncs més enllà de les tarifes, completament fora de mercat, i en comparació amb territoris que compten amb doble oferta greument perjudicial per a la gent de la Garrotxa, tampoc les freqüències conviden a utilitzar l'autobús per viatjar a Barcelona. Ni els horaris ni el nombre d'autobusos, amb franges de fins a quatre hores al matí sense cap sortida cap a Olot, fan que el servei sigui encara més vergonyós.

És a dir, a tall de resum, per a un olotí que se li ha espatllat el cotxe, que necessita anar d'Olot a Barcelona un dia laborable qualsevol, haurà d'invertir 37 euros, si agafa un bitllet d'anada i tornada, dedicar quasi cinc hores del seu dia a estar dins un autobús, per fer un desplaçament que amb el cotxe privat no arribaria als 30 euros i es podria fer amb dues hores i mitja entre l'anada i la tornada. De fet, perquè tinguin un exemple més clar, servidor va haver de pagar 24 euros per anar d'Olot a Barcelona, on vaig agafar un tren que em va deixar a casa, a Madrid, per 15 euros. I el tren d'alta velocitat no és considerat un servei essencial com si ho és la Teisa.