El perill de l'extrema esquerra

Encens la televisió, la ràdio, obres un diari o cliques en un digital i tot són advertències de perill imminent: l'extrema dreta. No s'acaba de concretar ben bé què és avui dia extrema dreta i ho fan intencionadament per, en qualsevol moment, poder-nos-hi incloure. Sí, tu que estàs tan tranquil llegint aquest article, demà podries ser acusat d'extrema dreta si proves de tenir criteri propi i, per exemple, no entens que Catalunya hagi d'aportar 500.000 euros a la investigació del comportament no binari, poliamorós i antipatriarcal de les formigues del Timbuctu. Una investigació que, segons sembla, cerca publicar un estudi pioner titulat Les formigues i el seu poliamor: un model antibel-licista. Una causa del tot justa, només faltaria. N'hi ha que han de dur plat calent a casa i tenen l'apartat d'experiència al currículum en blanc.

Això de les formigues pacifistes està molt bé sobre el paper, elles no han de combatre cap extrema dreta, que sapiguem. Ara, en el món real, com diria Errejón, la gent no parla amb consignes i ni tan sols hi actua: aquells que es declaren antibel-licistes són els primers que actuen violentament contra els adversaris polítics.

Dissabte passat, integrants de la CUP van atacar una parada d'Aliança Catalana i van deixar un home inconscient. Quan l'home ja era a terra, la prioritat no era ajudar-lo, sinó continuar cridant consignes per demostrar que ells són els guardians del pensament correcte. No fos cas que, si l'assistien, algú els acabés acusant de ser d'extrema dreta.

L'extrema esquerra s'ha acostumat a establir els estàndards: en nom de la tolerància i la pau, justifiquen trepitjar la discrepància. Pot ser, al final, hauran d'encarregar l'estudi de les formigues i aprendre a conviure sense exterminar ningú.