Pedro Sánchez vol ser Lebron James

Estiu del 2010. Després de guanyar el seu segon MVP (jugador més valuós) de l'NBA i perdre als playoffs contra els Boston Celtics, Lebron James ha de prendre una decisió que paralitza la millor lliga del món de bàsquet.

Lebron acaba de finalitzar el contracte amb els Cleveland Cavaliers i pot triar lliurement quin serà el seu pròxim equip. Per anunciar la seva decisió, opta per fer un programa de televisió.

El dia 8 de juliol, la cadena ESPN emetia The Decision (La Decisió). Allà, Lebron James va anunciar que fitxava pels Miami Heat. El programa va generar gairebé 4 milions de dòlars en publicitat i va tenir pics d'audiència que van superar els 13 milions d'espectadors. L'expectació generada va ser tremenda. I no n'hi ha per menys, perquè era una decisió que marcava el futur de l'NBA.

Pedro Sánchez, com a bon amant de l'NBA, sembla que vol emular ara el seu admirat Lebron James. Després de cinc dies de terratrèmol polític, demà anunciarà si segueix com a president del govern o si se'n va cap a casa seva.

L'expectació que ha generat guarda similituds amb la que va generar fa gairebé 14 anys Lebron James. Amb la diferència que Lebron James forma part d'un espectacle com és l'NBA i Pedro Sánchez és el president del govern d'un país que, si més no oficialment, encara no és una república bananera.

Però compte, que les similituds entre Sánchez i Lebron no acaben aquí. James, per exemple, porta tatuat “L'elegit” a l'esquena, es fa dir “rei” i es considera el millor jugador de la història del bàsquet (com si Michael Jordan no existís). Vaja, que Lebron i Sánchez també comparteixen el sentit egòlatra, narcisista, superb i arrogant amb què afronten la vida.

Demà sortirem de dubtes i coneixerem The Decision de Pedro Sánchez. Al seu dia Lebron James va dir que fer aquest programa va ser un error i que ara faria les coses diferents. I no m'estranyaria que, avui, Sánchez ja consideri un error la carta que va publicar dimecres. Sobretot, veient l'esperpèntic espectacle de dissabte a Ferraz, on uns pocs milers de simpatitzants socialistes es van concentrar per teòricament animar-lo a seguir al càrrec. Tot i que, sincerament, veient el fracàs de la convocatòria i les reaccions de vergonya aliena de dirigents del PSOE com María Jesús Montero, si jo fos Pedro Sánchez agafava les maletes i me n'aniria ben lluny.