Pedro Sánchez, el piròman que ara plora per l'incendi

Pedro Sánchez ho ha tornat a fer. Ha tornat a treure el seu Manual de Resistència i ha sorprès tothom amb una decisió inèdita: paralitzar el país políticament mentre pren la decisió de seguir (o no) al capdavant del govern. I tot això a les portes de l'inici de la campanya electoral a Catalunya.

Pot sorprendre el to victimista de la carta, la seva obsessió per la “ultradreta” (nou vegades utilitza el concepte) i la seva crítica als atacs personals i familiars que diu que ha rebut. Pot sorprendre, però a hores d'ara ja no ho hauria de fer. Perquè ja tots tenim clar que el president és capaç del que sigui per aconseguir el que sigui.

Que precisament ell es presenti com a víctima de la "ultradreta" sona gairebé a acudit. Ell, que ha utilitzat l'excusa de la "ultradreta" com a principal argument perquè el votin. Ell, que ha estat l'abanderat d'aixecar murs, pactant i cedint el que calgués amb l'objectiu de seguir al poder tot i perdre les eleccions.

Ell, que crida als quatre vents la paraula 'fatxosfera'. Ell, que té al Consell de Ministres un bully d'institut com Óscar Puente que es dedica a assenyalar periodistes. Ell, que assegura a qui no li agrada la cançó Zorra és automàticament amant del Cara al sol. Ell, que no dubta a sumar-se a campanyes contra l'entorn familiar d'Isabel Díaz Ayuso. Precisament ell ara ens parla de crispació, campanyes mediàtiques i atacs personals.

Les conseqüències de la carta de Pedro Sánchez encara estan per veure. Veient el seu historial, és clar que aquí hi ha alguna cosa més que una simple carta victimitzant-se.

Pot ser que finalment llanci la tovallola. Si ho fa, no té pinta que sigui per la campanya d'acoso y derribo que denuncia. Seria sorprenent que un supervivent que ha publicat un Manual de Resistència dimitís per una situació que no és pitjor que la que ell mateix ha alimentat al voltant d'Isabel Díaz Ayuso. Per tant, si deixa la Moncloa, es dispararien els rumors sobre si hi ha alguna cosa més pel que fa al cas judicialitzat que involucra la seva dona.

O pot no dimitir i, després de cinc dies de meditació, tornar com a salvador i heroi contra aquesta "ultradreta" que tant li agrada fer servir a la seva conveniència. O que torni, però amb imposant moció de confiança al Congrés, fet que obligaria ERC i Junts a oficialitzar el seu suport al president en plena campanya electoral catalana. Una situació de la qual en sortiria beneficiat Salvador Illa. Seria, sens dubte, una altra obra mestra del seu Manual de Resistència .

Tot i això, el principal problema és, ja avui mateix, la credibilitat de Pedro Sánchez. Que no és que estigués pels núvols, precisament, després de dir que no concediria l'amnistia i acabar menjant-se les seves paraules per poder seguir a la Moncloa. Ah. I parlant d'amnistia, aquí hi ha un altre meló interessant: si acaba marxant i la llei queda a l'aire, a Carles Puigdemont se li trenca completament la seva estratègia electoral a Catalunya. Venen dies interessants.