Enquesta del CEO: el que ja sabíem

El Centre d’Estudis d’Opinió té un pressupost anual de dos-cents mil bilions de trillions d’euros per dir-nos, de tant en tant, el que ja sabem. Unes vegades, després de mesos d’investigació, descobreix que els lloguers estan cars com un dimoni, altres que la delinqüència està desbocada, altres es limita a anunciar l’arribada de l’estiu.

Ara, per a sorpresa de ningú, ha anunciat una gran pujada d’Aliança Catalana i una certa consolidació del PSC, mentre el processisme entra en mode zombi i la dreta espanyolista toca sostre.

Com sempre, el dimoni està en els detalls. Fixem-nos-en en uns quants.

• Hi ha gent que continua votant la CUP. És a dir, hi ha un percentatge de població catalana embogida de manera irremeiable, perduda per sempre. Gent contrària a les havaneres i als galls que violen les gallines però partidària, al mateix temps, de Hamàs i de les dones amb penis. Ja no és política, és algun tipus de dany cerebral.
• El microcosmos dels Comuns també es resisteix a desaparèixer, ja convertit en una pura agència de col·locació. Com que saben que el bloc PSC-ERC no serà suficient, presten els seus vots per aconseguir el seu cabal de subvencions i guinguetes. Ara mateix, qui no es fa ric a Catalunya és perquè no vol afiliar-se al Circ Colau.
• L’octubrisme ja no ven. El discurs «no surrender» ha estat abandonat per tothom i ara mateix el tutti-frutti de Waterloo només serveix per mantenir en antena el programa de la Marcela Topor, les xifres d’audiència del qual són les pròpies d’un funeral sioux retransmès per codi Morse.
• La solidesa del vot al PSC és la radiografia de tot el que està malament a Catalunya. És un vot benestant, desproveït de consciència nacional (espanyola o catalana), només centrat a no ser de dretes. Que el PSOE porti al govern des del 2018 i hagi portat la devastació moral i civil total, tant se val. L’important és que no som de dretes. Que només puguem arribar al poder pactant amb la pitjor escòria política dels darrers cinc segles, tant se val. L’important és que no som de dretes.

El millor de tot això és la constatació que el vot jove se’n va cap a Vox i AC, realitat que ens regalarà, en les pròximes setmanes, deliciosos articles i tertúlies de persones a sou de l’esquerra per intentar comprendre per què els joves els volen enviar a prendre pel cul de la manera més ràpida possible. L’esquerra woke serà esborrada del mapa per motius que ni tan sols són polítics, sinó merament higiènics. I allà on el wokisme i l’octubrisme s’han combinat (per exemple, en el món escleròtic d’en Vicent Partal) l’impacte tindrà rang de cataclisme bíblic. Venen bons temps.