Els Mossos tenen un problema

Els Mossos tenen un problema. I no és pas petit. En poc més de sis mesos han permès entrar un fugitiu a Catalunya, l'han deixat fer un míting al centre de Barcelona, l'han deixat fugar de nou i no han estat capaços d'impedir que tres individus, ves a saber amb quin objectiu, entressin de forma il·lícita al domicili del secretari general del tercer partit de l'Estat, malgrat comptar amb escolta policial.

El que vam veure i viure el passat mes d'agost, a l'Arc de Triomf de Barcelona, i el que hem conegut aquesta darrera setmana, després de fer-se pública la denúncia d'Ignacio Garriga de què havien entrat al seu habitatge i ho havien regirat tot, indiquen que els Mossos tenen un problema i gran. Dos incidents injustificables per qualsevol cos de seguretat que s'han succeït mentre els comandaments policials i polítics juguen a ser una policia d'Estat malgrat no tenir Estat.

Tant un fet com l'altre, el primer pel fort desplegament policial que van dissenyar per a la suposada detenció de Puigdemont i, el segon, pel fet que Garriga sigui el diputat amb un dispositiu de seguretat més fort per a protegir la seva integritat física i la de la seva família, evidencien que la policia autonòmica no sempre es pren seriosament les atribucions que té conferides. En aquest cas la de policia judicial i la de protecció d'autoritats. I això no és acceptable en una policia que aspira a ser d'Estat.

Soc reiteratiu amb això de la policia d'Estat, sí, ho sé. Però és que ambdues coses, a més de la delinqüència als carrers de Catalunya, han passat mentre els polítics independentistes i socialistes manotegen amb la seguretat pública. Utilitzen els Mossos com a moneda de canvi, atribuint-los funcions que corresponen al Cos Nacional de la Policia i a la Guàrdia Civil, malgrat no tenir ni la preparació, ni les eines ni prou efectius per a assumir-les.

Només pel fet de ser més que les altres comunitats autònomes i amb una clara voluntat d'avançar, també amb l'autonomia policial, cap a una Catalunya cada cop més independent d'Espanya. Malgrat que Pedro Sánchez i Salvador Illa repeteixin molt sovint que el procés s'ha acabat.

Com a ciutadà, tant lo de Puigdemont, com lo de Garriga, com la inseguretat a Catalunya em preocupa. Però em preocupa tant o més, també, aquesta politització de la policia autonòmica. Com, mentre juguen a ser l'FBI, els dolents fan el que volen per les nostres places i carrers. I com els ciutadans, un cop més, patim les conseqüències d'un mercadeig entre polítics pel simple fet de mantenir-se en el poder.