Mites, 'bulos' i veritats sobre la delinqüència a Catalunya

Aquesta setmana passada vam conèixer el balanç de criminalitat de l'any 2023 a Catalunya. En resum, puja el global de delictes (+5,6%), les violacions (+34,1%), els homicidis (+12,7%), les temptatives d'homicidi (+18,9), els furts ( +4,9%) o els robatoris amb violència i intimidació (+1,5%), entre d'altres, respecte del 2022.

Tot i això, a l'hora d'analitzar les dades sobre delinqüència cal tenir en compte diversos factors. Un d'ells, dels més importants, és la utilització interessada de les dades globals de criminalitat per part dels que defensen que “no estem tan malament”. És a dir, l'esquerra bonista que sembla més preocupada per defensar delinqüents que les víctimes.

Tots els delictes compten el mateix

El parany és aquest: els organismes públics compten tots els delictes per igual. Segons les estadístiques globals, computa el mateix el furt de tres pomes al Mercadona que una violació d'una nena de 14 anys.

Per tant (i simplificant-ho al màxim), si la policia aconsegueix evitar 10 furts en un supermercat respecte a l'any anterior, però hi ha hagut 5 violacions més, el balanç global d'aquests dos ítems ens en sortiria un -5. Estarem d'acord, però, que no és una xifra precisament positiva malgrat que el resultat final reflecteixi un descens global dels delictes.

Tot i així -i més enllà que el global de delictes hagi augmentat igualment respecte a l'any passat-, els tipus de delicte que generen més inseguretat entre la població han incrementat de manera destacada, com podrien ser els robatoris amb violència o les violacions. També ho fan els delictes més greus com els homicidis, les temptatives d'homicidis o les lesions per baralla tumultuària.

Tot i això, aquí tenim Joan Ignasi Elena dient que no ens preocupem, que els principals delictes que es cometen “estan orientats a béns materials, i l'impacte psicològic que tenen, per tant, és menys greu que els delictes contra les persones”. Moltes gràcies, senyor conseller, tot un alleujament.

Una altra trampa: utilitzar les dades globals per cada 1.000 habitants

Un altre dels arguments que esgrimeixen els defensors que no ha augmentat la delinqüència és que la taxa de delictes per cada 1.000 habitants és més baixa aquest 2023 que anys anteriors. Això realment és així, però només a mitges: el 2023, la taxa és més alta que el 2022 o 2016, similar a la del 2015 o 2017 i, això sí, més baixa que el 2018 i 2019, anys nefastos pel que fa a criminalitat es refereix.

Si tenim en compte els factors que hem esmentat anteriorment que tots els actes delictius compten igual, ni agafant la taxa de delictes per cada 1.000 habitants se salven segons quins delictes. Curiosament, els que generen més inseguretat entre la població. Proporcionalment, el 2023 hi va haver la taxa més alta d'homicidis i robatoris amb violència dels darrers vuit anys i també més violacions, temptatives d'homicidi i lesions per baralla tumultuària dels darrers set. Realment, no sé què celebra l'esquerra bonista quan la tendència és clarament nefasta.

Per tant, aquests dies hem vist com alguns han volgut relativitzar l'augment dels delictes afirmant que a la dècada dels 2010 estàvem pitjor. Com si això fos motiu d'alegria. A més, els delictes que generen més inseguretat i els més greus tenen els pitjors indicadors de gairebé l'última dècada. L'afany d'alguns de defensar violadors i atracadors arriba fins a límits increïbles, que els fan vanagloriar-se d'unes dades que no són gens positives. Sobretot, mirant la tendència dels darrers 7-8 anys.

Delictes que no es denuncien

Un altre dels mantres de l'esquerra bonista per relativitzar, en aquest cas, l'augment de violacions és que ara es denuncien més gràcies a les campanyes de sensibilització de les institucions i gràcies al feminisme.

Això, com ja vam comentar a E-Notícies, pot servir per explicar que actualment hi hagi més denúncies per violacions que fa 20 anys. Però portem més d'una dècada amb campanyes de sensibilització per animar les dones que han patit violacions que denunciïn. En cap cas no pot servir per justificar, per exemple, l'augment del 51% de les violacions que hi ha hagut a Barcelona el darrer any. Potser el 2022 no hi havia campanyes de sensibilització? Es deuen pensar que som rucs.

A més, de la mateixa manera que és probable que fa dècades no es denunciaven tantes violacions, també hi ha la realitat que ara alguns robatoris amb violència i intimidació no es denunciïn. I Samuel Vázquez, en aquesta entrevista a E-Notícies, ens posava un clar exemple que, si més no, jo he vist amb els meus propis ulls.

Imagina un xaval a qui la 'pandilla' del barri l'atraca i li roba el mòbil. Arriba a casa i què li diu el pare? Que li compra un altre mòbil, però que ni parlar-ne de denunciar i després haver d'anar a judici contra la mateixa 'pandilla' que es trobarà el xaval cada dia en anar a l'institut.

Per tant, sí, hi ha delictes que no es denuncien. Ara i abans. Però justificar l'augment exponencial de les violacions els últims anys i parlar de xifres negres només quan els interessa no és res més que una altra jugada de l'esquerra que vol retorçar les dades per reforçar el seu relat bonista.

Així, sabent que les interpretacions no deixen de ser això, interpretacions, podem arribar a diverses conclusions objectives. Un, que els delictes han augmentat respecte a l'any passat i anys anteriors en termes absoluts. Dos, que mirant la taxa de criminalitat global per cada 1.000 habitants no és tant així, però sí que ho és, precisament, en el cas dels considerats delictes més greus o que generen més inseguretat entre la població. I tres, fer-nos creure que les violacions han augmentat el 2023 respecte de l'any 2022 (un 34% a Catalunya, un 51% a Barcelona) per les campanyes de sensibilització servirà per al seu relat, però aquest argument està allunyadíssim de la realitat.